Ens endinsem en l’ambient del mNACTEC, el Museu Tèxtil i el de Terrassa de la mà dels professionals que hi treballen.
La Maribel es mira coqueta al mirall a l’esguard de la seves companyes de classe. Llavors gira una mica la cara per veure l’efecte que el seu sumptuós barret fa quan es posa de perfil. Com a bona peça d’inspiració modernista que és, el barret resulta voluminós. En destaca una gran flor blanca a la part frontal i una gens discreta ploma lila que s’enlaira joganera al vent.
“Vosaltres no li posaríeu res més, al barret?”, pregunta la Maribel mentre es va guaitant al mirall. “Però què més vols posar-l’hi, si ja té de tot!”, respon una de les seves companyes. Llavors totes esclaten a riure. Aquest és el bon ambient que es respirava a classe quan només faltaven vuit dies per al cap de setmana de la Fira Modernista. Era, de fet, l’última vegada que es reunien les alumnes que han format part del taller d’indumentària modernista que com cada any per aquestes dates organitza el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.
La Rosa Rubio, modista de formació, és la professora de tall i costura d’aquest ja tradicional taller. “Aquest any som un grup d’onze alumnes. Aquí les guiem, però la feina grossa l’han de fer elles a casa cosint”, ens diu.
Si fem una visita als museus de Terrassa a inicis de maig ens trobem, doncs, amb força preparatius relacionats amb la Fira Modernista. Però no només amb aquest esdeveniment.
La raó és que tant el Museu Tèxtil com el Museu de Terrassa i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), al nord de la Rambla d’Ègara, afronten un mes amb una agenda ben plena. “El maig sempre és el de major intensitat de treball de tot l’any”, diu en Jaume Perarnau, director del mNACTEC. Per què? El motiu és que, en aquests espais culturals de la ciutat, aquest cap de setmana de Fira Modernista deixarà pas a la celebració, dijous vinent, del Dia Internacional dels Museus. I, dissabte que ve, a la “Nit dels museus”.
Uns dies moguts
Totes aquestes cites marcades en vermell al calendari permeten als egarencs i als forans descobrir valuoses peces de l’ahir que han arribat fins avui. L’any passat, per exemple, més de dues mil persones van prendre part, un dissabte de maig quan ja era fosc, a la “Nit dels museus” terrassenca.
Des del mNACTEC preveuen de fet que les xifres de visitants començaran a disparar-se avui mateix, dissabte de Fira Modernista. “Ara fa un any, 16.301 persones van visitar el mNACTEC durant el cap de setmana de la fira, quan un diumenge hi entren com a molt mil persones”, comenta l’Eulàlia Palau, que va estudiar Periodisme i ara és la responsable de difusió del mNACTEC.
L’Eulàlia, que és de Barcelona, valora treballar al museu, on és des de fa dos anys i mig. “Aquesta és una feina molt diferent, canviant, intensa també, però gratificant, en el sentit que la gent que ve ho fa per participar en una experiència positiva, de coneixement, d’enriquiment personal.”
També sembla una tasca que, si més no a primeríssima hora del matí, es desenvolupa en un edifici on regna un silenci gairebé absolut. En aquells moments, la calma s’imposa a la gran nau de producció, de planta rectangular, del que un dia de principis del segle passat va convertir-se en la fàbrica Vapor Aymerich, Amat i Jover.
La quietud gairebé total es trenca aviat, però, ja que grups d’escolars (entre cinc-cents i vuit-cents per dia, amb pics de mil) comencen a recórrer, guiats i amb una atenció dispar, el museu.
Apassionats
“Tenir aquesta elevada quantitat de visitants, però, també implica anar resolent els contratemps que van apareixent.” Ho diu l’Esther Font, que treballa al mNACTEC des de fa uns 25 anys. “Aquesta ja és la meva segona casa”, assegura, abans de recordar que “el museu està ple de pantalles interactives que, amb tant públic infantil, acaben fent-se malbé” i que, per tant, “convé estar-hi molt a sobre perquè sovint cal arreglar-ne alguna”.
L’Esther i l’Enrique Lieto, tècnic de logística i seguretat del mNACTEC, són dos dels professionals que fan possible que tot rutlli en aquest espai museístic que és una referència més enllà de Terrassa. L’Enrique porta, com aquell qui diu, tota la vida treballant al museu. Fa uns trenta anys que hi és i assegura que “aquesta feina l’omple molt”, sobretot pel desig “que tot acabi sortint bé”, és a dir, “tal i com s’ha planejat”.
L’Enrique ens concreta que el cap de setmana de la Fira Modernista hi ha fins a quinze persones de seguretat encarregades del control i la supervisió al mNACTEC.
Estudiosos de l’ahir
Fer un retrat humà dels museus de Terrassa també vol dir subratllar el gran coneixement, sovint especialitzat, de molts dels professionals que hi treballen. La Mercè López, de 43 anys, n’és un exemple. Després d’estudiar història de l’art i de fer de dissenyadora tèxtil va arribar al CDMT, és a dir, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, on passa hores i hores a la sala d’inventari. Durant les últimes setmanes, la Mercè ha dedicat bona part del seu temps a muntar vestits d’època modernista de l’exposició “Retalls d’ahir i d’avui”.
Coincidint amb la celebració de la fira, el públic en podrà veure dos que no s’havien exposat mai a Terrassa. Un és un vestit de dia de color blau fosc que data d’entre 1895 i 1900. És de seda i no té pedreria. L’altra és un vestit de núvia de 1910… Encara que no és pas blanc, sinó de color negre.
Però com és que abans hi havia vestits negres de núvia? La Mercè López ens treu ben aviat de dubtes: “La versió més estesa ens diu que en aquell temps les núvies se’l feien negre perquè el vestit de casament era molt car i així se’l podien posar més vegades, ja que el negre era el color elegant per excel·lència”.
“L’altra versió diu que els vestits eren negres per dol. Però jo dono menys credibilitat a aquesta teoria, perquè en aquell temps, quan se’t moria un familiar, en principi no es podien celebrar ni casaments”, sosté.
També al Museu Tèxtil de Terrassa, en aquest cas com a membre del departament de comunicació, hi ha la Neus Grau. Ella és una bona coneixedora de la casa. Hi fa tasques de tipus administratiu i coincideix amb els seus companys amb què treballar en un museu “és una feina molt bonica”.
La setmana passada, la Neus estava ocupada en contactar i recontactar amb la quarantena de persones (la majoria, dones, però també algun home) que participaran a la desfilada d’indumentària modernista que el Museu Tèxtil organitza demà, a les 13 hores, a la Plaça Vella.
En aquest cas, ha de filar ben prim. Ens mostra, per exemple, la foto que li ha enviat un dels homes que formaran part de la desfilada i ens diu: “A aquest senyor, li hem hagut de dir que ha de canviar de pantalons, perquè en aquella època no es duia aquest color verd”.
La Neus comenta que treballar al museu li ha servit per “apreciar molt més el valor de tot allò que s’hi guarda”. Perquè un dels trets que distingeixen aquesta feina de la resta és que els professionals que dia rera dia “fitxen” en un museu passen la seva jornada laboral entre objectes que en molts casos són patrimoni, que amb el pas de les dècades han esdevingut veritables tresors.
Dijous mateix, a la Casa Alegre de Sagrera s’acabava de col·locar el que serà el principal reclam que des d’aquest edifici es proposa a la present Fira Modernista. Es tracta del quadre titulat “Jardí” (1898), signat per Santiago Rusiñol, l’artista del Modernisme a qui Terrassa homenatja i dedica l’esdeveniment aquest any.
