Què és el talent? Tenim talents ocults? Neix o es desenvolupa el talent? Messi va néixer amb el talent de saber jugar a futbol, o ho va aprendre? Som els responsables de l’evolució del nostre talent? Com sabem en què som bons?
Segons el diccionari de la llengua espanyola, "el talent és el conjunt de dots intel·lectuals d’una persona". Aleshores, tal i com dèiem abans, en Messi no té talent perquè la seva competència, capacitat i habilitat no són intel·lectuals?
Personalment, el talent es refereix al conjunt de coneixements, habilitats i competències tant a nivell intel·lectual com a altres nivells. Estarem d’acord, doncs, que el talent es pot desenvolupar a través de l’entrenament, la persistència i els bons mestres. Darrera d’un Amadeus Mozart, per exemple, hi havia professors i pares que el van ajudar a fomentar l’interès que ell mostrava per la música. Per aquest motiu, és molt important observar els nens per identificar quines són les seves inquietuds: la música, l’esport, les arts plàstiques, la ciència…, per donar-los eines i seguir fomentant-ho amb l’entusiasme i passió, evolucionant aquest talent visible a curtes edats. No és tan difícil, si donem a provar activitats als nostres petits, veurem quina faran quan no se’ls digui res o bé quina demanaran de fer.
En l’àmbit laboral haurem de gestionar el talent d’igual forma, amb observació i avaluant els resultats dels treballadors. Existeixen dinàmiques de team building per poder fer aflorar les competències de les persones dins d’equips, per exemple. Amb freqüència els problemes dins les empreses tendim a resoldre’ls de forma individual i aïllada, mitjançant el pensament lineal "causa-efecte", sense tenir en consideració les interrelacions i dependències entre les diferents àrees o departaments. Cada membre de l’organització tendeix a preocupar-se prioritàriament pel seu comportament individual i el seu rendiment local, en lloc de considerar el conjunt i l’eficiència global. Aquesta manera de pensar fa que baixin els resultats finals de l’empresa, pel que moltes ja estan implementant un nou esquema de pensament que no fragmenti la realitat en diferents àrees, sinó que reconegui les subtils interrelacions que connecten tots els agents que hi intervenen, i que s’ampliï el focus d’atenció de les parts al tot.
Aquestes són les bases del pensament sistèmic, un nou marc teòric que, aplicat a l’empresa, proposa innovadores formes de gestió i nous estils de lideratge, que posen en relleu la importància del treball en equip i de la col·laboració.
Enllacem, doncs, el nou paradigma sistèmic amb el talent d’en Messi, ja que el jugador per si sol no guanyarà el partit, necessita d’un equip que li faciliti la jugada i pugui posar en valor el seu talent. Quin és veritablement el talent d’en Messi? Diferents universitats han estudiat més de cent jugades per analitzar el fenomen futbolístic i han arribat a la conclusió que, més enllà de la bona tècnica utilitzada pel jugador, la clau del seu joc radica que el seu cervell és més actiu que el de la resta de jugadors. Això li permet prendre decisions ràpides que sorprenen els seus oponents. Ningú negarà que Messi sap jugar a futbol, però hi afegim una característica més perquè sigui brillant, i en aquest cas ha tingut uns mentors que l’han ajudat a desenvolupar aquest talent mitjançant, com dèiem al principi, l’entrenament i persistència, sense oblidar els beneficis per a l’equip.
L’autora és consultora, coach, formadora