El quart diumenge de Pasqua, conegut com a diumenge del Bon Pastor, l’Església ens convida a pregar perquè no manquin vocacions sacerdotals i religioses a les comunitats cristianes. És la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, promoguda per la Santa Seu que enguany té com a lema "Empesos per l’Esperit per a la Missió", perquè el papa Francesc ha volgut centrar-la en la dimensió missionera de la vocació cristiana.
Hi ha una expressió que darrerament se sent sovint: "Hivern vocacional". És cert que la manca de vocacions sacerdotals i religioses als països de l’Europa occidental és cada vegada més preocupant, encara que al mateix temps a d’altres indrets del món es dóna una gran florida. En aquesta carta no hi ha prou espai per analitzar-ne les causes, però m’agradaria assenyalar que ens trobem en un moment històric de profundes transformacions. Segons l’escriptor Alvin Toffler, dels Estats Units, ens trobem en la tercera onada, la de la revolució tecnològica, un procés de canvis semblant a les revolucions agrícola i industrial. Assenyala que aquesta nova civilització porta amb ella uns nous estils de vida, unes noves formes de treballar i de relacionar-se, unes noves maneres en l’economia i la política i, en definitiva, una nova forma de pensar i de viure. Considera que aquesta revolució tecnològica és l’estructuració creativa més profunda de tots els temps, com una síntesi a gran escala de la història de la humanitat.
Doncs bé, en aquest nou context que es va produint no podem quedar paralitzats pel desconcert. Ens cal seguir enlairant la mirada, reafirmar-nos en una concepció integral de l’ésser humà que es converteix en bona notícia: l’ésser humà ha estat creat a imatge i semblança de Déu i cridat a desenvolupar totes les capacitats i potencialitats que ha rebut. Els avenços de la ciència i de la tècnica no són un problema per al creient, al contrari, són la realització del manament que l’home rep del Creador tal com ho recull el llibre del Gènesi: créixer, multiplicar-se i perfeccionar l’obra de la creació. El problema es presenta quan els avenços tècnics ens porten a l’oblit de Déu i a la despreocupació per les qüestions fonamentals sobre l’origen i el destí transcendent de l’ésser humà. El problema consisteix a substituir Déu per la riquesa, el confort, el progrés, la tecnologia, amb la consegüent pèrdua de sentit, amb el buit existencial.
Tornem, però, a la pregària per les vocacions. El sant Pare ens recorda en el seu missatge que Jesús camina amb nosaltres. I aquesta és la nostra font de confiança davant els dubtes i interrogants personals o davant la duresa de la situació actual que podria portar-nos al desànim. La contemplació de Jesús ressuscitat, que camina al costat dels deixebles d’Emaús, ens ajuda a fer reviure la confiança. També ens conforta la paràbola de la llavor que creix silenciosament gràcies a l’obra incessant de Déu. Jesús fa germinar la llavor del Regne que, tot i ser petita, invisible i potser insignificant, segueix creixent sense que el sembrador sàpiga com (cf. Mc 4,26-27). Per això hem de treballar en la Pastoral Vocacional amb esperança i demanar al Senyor noves vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada. Demanem al Senyor que ens doni sacerdots i religiosos entregats, que siguin un signe viu del seu amor misericordiós. Donem gràcies a Déu, també, pels dos nous diaques al servei de la nostra diòcesi: Víctor Galindo i Carlos Valenciano.
L’autor és el bisbe de Terrassa
