L’alcalde Ballart ha decidit repetir el procés d’elecció del síndic de Terrassa. Quin paperot de Vega per part del PSC i Sàmper del PDeCAT, que quaranta-vuit hores abans van reiterar que no es repetiria, ja que l’informe de març del síndic de Catalunya no concloïa que el procés s’hagués de tornar a realitzar. Pel que sembla, al síndic Rafael Ribó li van xiular les orelles quan li van donar a conèixer la notícia que l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa no pensava repetir el procés i, en una acció inusual, va enviar una carta el vint-i-sis d’abril a Jordi Ballart on, aquest cop sí, manifestava que s’havia de repetir el procés d’elecció, però curiosament sota el format d’opinió personal: “Entenc que cal corregir les deficiències detectades i refer el procés d’elecció”.
El punt de ruptura fonamental de les interpretacions sobre el que hauria de ser la consulta ciutadana és considerar aquesta com un mer element informatiu més a considerar en tot el procés, o donar-li validesa segons la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana. El primer és interpretat per l’equip de govern i a Ciutadans el compartim, tant és així que és un mètode validat pels serveis municipals, acceptat per tots els grups polítics en el seu moment i així exposat en el debat que va tenir lloc en el ple. Fins a tal punt és així que d’aquesta manera s’ha repartit més de mig milió d’euros (poca broma) per a accions sobre el territori en un procés participatiu que ningú va denunciar. La segona interpretació és defensada de manera sobrevinguda per TeC, ERC, CUP, PP! i, en forma d’opinió personal (“entenc”), per Rafael Ribó. La interpretació adequada divideix juristes, però el que és evident és que si en el reglament s’hagués establert un sistema de votació telemàtic més estricte ho hagués hagut de manifestar expressament. No obstant això, no va ser el cas perquè no va existir aquesta voluntat per part dels seus autors en cap moment de la seva redacció, esmena i aprovació. La premissa general i implícita dels grups polítics va ser facilitar al màxim un procés participatiu d’interessant implementació per la seva novetat.
A l’opinió personal de Rafael Ribó “entenc” que s’ha agafat com un “nàufrag a un salvavides” Jordi Ballart. A partir d’ara està per veure com serà la segona part de l’enèsim affaire del mandat protagonitzat per un equip de govern que ens fica en més problemes dels necessaris; pèrdues en empreses municipals, pujada d’impostos, conflicte en la concessió dels menjadors escolars, inseguretat pel futur del transport públic, ineficàcia en la gestió de l’aigua, síndic…
A Ciutadans veiem que tot aquest desastre és una oportunitat: el procés no es pot repetir sense més, seria com donar la raó a aquells que pensen que TeC, ERC i CUP l’únic que volen és que surti el candidat que els cau més simpàtic. Del que es tracta és d’introduir nous elements que millorin la qualitat democràtica perquè el procés d’elecció del síndic a Terrassa sigui modèlic, que l’alcalde no tingui més disgustos i que el senyor Ribó posi al seu lloc algunes veus que l’han titllat de corporativista, a l’aconsellar l’anul·lació d’un procés on el vot popular va donar per guanyadora una ciutadana independent. Per cert, un síndic de Catalunya que segueix en el càrrec des de l’any 2004 sense ser objecte de cap consulta ciutadana.
L’autor és portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (C’s)
