Veig amb curiositat com la nova política utilitza les mateixes velles eines -potser hauria de dir les "armes"- de la política de sempre: les enquestes sobre intenció de vot. Així ho ha fet recentment Terrassa en Comú (TeC), amb una d’aquestes enquestes-propaganda que pregunten pel que més preocupa a la gent i què votaria si demà hi haguessin eleccions. Naturalment, es tracta d’enquestes que se les interpreta -se les fa "cantar"- segons convé, i en què sempre en surt vencedor qui les ha pagat.
He de reconèixer, però, que escric aquestes ratlles amb informació limitada i que, per tant, he de ser prudent en les valoracions. La informació pública i accessible és la que publicava el Diari de Terrassa el 8 d’abril -l’enquesta va ser feta del 3 al 16 de febrer-, a part de l’encara més escassa que hi ha penjada a la pàgina web de TeC i en un parell de diaris digitals. En tots els casos manca informació bàsica per valorar la qualitat de l’enquesta com és la selecció de la mostra i el seu marge d’error; les preguntes exactes que es van fer; la proporció de la presència dels barris, o la inclusió o no de població estrangera, entre d’altres. I, sense saber la proporció dels "no ho sap/no contesta", tampoc no coneixem el pes real dels percentatges donats. En fi, la manca de transparència fa impossible saber-ne el rigor tècnic.
Sigui com sigui, la informació feta pública -no sabem si TeC s’ha reservat part de les dades obtingudes- es limita a la valoració dels problemes dels terrassencs i a la decisió de vot si demà hi hagués eleccions. Em quedaré amb algunes qüestions. Primera: l’atur que és considerat el principal problema per un 55% de terrassencs -amb tota la raó-, i tot i que té poc a veure amb la gestió municipal, als del TeC ja els és suficient per carregar contra el regidor de Promoció Econòmica del PdCAT, que ja sabem que els té obsessionats. Segona: els següents problemes que destaquen els terrassencs enquestats i que són veritablement locals són la neteja -en segon lloc després de l’atur, amb un 22,9%- i l’estat dels carrers i les voreres -en quart lloc amb un 16,6%, després d’una resposta tan vague com "la situació econòmica". (Curiosament, el tema de l’aigua, a la informació donada, no hi apareix.) És a dir, les qüestions d’interès local que preocupen no tenen cap biaix ideològic i es limiten a problemes de gestió. Tercera: en una pregunta sobre quines haurien de ser les prioritats del govern, a part altra vegada de l’atur (36,6%), hi apareix un 20,3% que reclama una millor gestió municipal. Una resposta permet a TeC arribar a la conclusió que "la ciutadania percep que el govern no ha estat capaç de renovar l’agenda de polítiques, que el govern no ha desenvolupat propostes per resoldre els nous problemes de la ciutat. En definitiva, es percep que la ciutat no ha fet un pas endavant". Un cas clar de sobreinterpretació que no es deriva pas de la resposta, i que demostra l’ús propagandístic de l’enquesta.
Queda la qüestió de la previsió de vot. L’enquesta, com no podria ser d’altra manera, presenta TeC com qui més avançaria en resultats. Tanmateix, preguntar ara pel que votarem quan no sabem ni quin serà l’escenari polític general, ni la situació concreta de la ciutat, ni els candidats que es presentaran, és com mirar si avui plou per preveure si plourà d’aquí a dos anys. Un mer entreteniment a benefici de qui paga l’enquesta. Com he dit al principi, les velles pràctiques de tothom i de sempre.
