La tenacitat d’una veïna d’aquest minúscul poble palentí (Margarita Torrione) ho ha aconseguit. És catedràtica del departament de Cultures Estrangeres, a la Universitat de Savoia, des de 2003. Hi ensenya Història i Civilització d’Espanya i Història de l’Art. Com a membre de la Société Archéologique de Bron, és la promotora del Projecte Dessobriga (jaciment arqueològic, celta i romà, del segle IV, situat entre Osorno i Melgar de Fernamental). Les primeres excavacions es van endegar fa uns tres anys.
Aquesta senyora té perfil que palesa un indestructible amor al terrer que la va veure néixer. Altrament, seria difícil imaginar un tema d’aquest empaquetatge en mans d’una castellana anònima. Sempre he sentit fascinació per l’encís de les immenses planes de l’altiplà castellà. Tant és així que tinc el goig d’haver pogut completar tot el Camí de sant Jaume.
Recordo -amb gran il·lusió- el pas per terres burgaleses. Amb un company de la meva etapa laboral. A la capital, vàrem prendre la sàvia decisió d’allargar l’etapa convencional fins a Atapuerca. Així ens fou possible compaginar la visita als seus jaciments prehistòrics. No abandono el nucli del tema. Volia relacionar els entrellats d’ambdós jaciments, no massa distants. Donen fe de la profunditat vital d’aquesta immensa zona antany.
La tenacitat d’ella ha permès configurar el perímetre del poblat de l’Edat de Ferro. Fixar, alhora, el seu perfil marcadament defensiu i una ulterior conversió en zona urbana. Els estudis posteriors delimitaran noves fites. Com ara si Dessobriga va jugar algun paper en el transcurs de les guerres càntabres. O bé l’esdevenir d’uns mil anys d’activitat humana molt passada, en un enclavament situat a uns vuit-centes metres sobre el nivell del mar.
Calculen una extensió d’unes dues-centes hectàrees en el que fa referència a l’estudi. A poc a poc, es fa necessari mantenir l’esforç. Marcar reptes exigents. Com correspon al tarannà d’aquesta zona espanyola. El meu més sentit reconeixement envers una feina sorda, senzilla i efectiva al màxim. En acabar, expresso la satisfacció d’haver pagat una mena de deute que tenia amb un veí nascut en aquest poble€ De fa un munt d’anys, viu a Terrassa.