Moltes vegades, quan pensem en organitzar l’intercanvi de béns i serveis, podem preguntar-nos si realment les empreses o organitzacions són necessàries. Podem pensar que per organitzar aquest intercanvi les empreses no serien necessàries, i de fet seria molt millor que aquests intercanvis es fessin directament. Anar a un mercat per cada cosa, on demanar allò necessari, que segurament algú estarà disposat a oferir-ho a un preu concret que ens sembli raonable. Si arribéssim a la conclusió que aquests "mercats" són possibles, les empreses no caldrien. Però fins i tot en aquest cas, podríem pensar que hi ha coses que no són fàcils de produir, és a dir, d’aconseguir. És fàcil trobar exemples on cal molt esforç de moltes persones i capacitats diferents per arribar a aconseguir un determinat bé o servei. Per tant es podria arribar a la conclusió que per aglutinar aquests esforços i coordinar-los per aquest objectiu comú, cal una forma d’organització. Això si, hom podria pensar que no cal que sigui permanent, sinó que pot ser de caràcter merament temporal. I potser sigui possible. Potser no sempre calgui una organització de caràcter més permanent i es pot donar el cas que sigui possible una empresa temporal que es dissol quan allò que es requeria ja existeix. Però aleshores arribem a la conclusió que millorar i ser cada vegada més eficient en la utilització dels recursos, fer coses cada vegada més complexes, i millorar en el procés i execució, requereix aprenentatge. Cal tenir la oportunitat de poder aprendre i evolucionar. I per tant, el caràcter temporal es fa molt difícil. En realitat, es veuria necessari el marc d’una organització, més estable, on les persones expertes que la formin, puguin aprendre, coordinar-se i aprofitar els esforços que van fent. La temporalitat seria poc realista i no tindria massa sentit. La organització i les persones que la formen poden aprendre quan les relacions duren, i tenen un sentit a mig o llarg termini, també. Les persones per estar disposades a aprendre, han de trobar un sentit en allò que fan. Les relacions d’intercanvi puntuals en els mercats, no donen una visió i uns objectius motivadors més enllà del curt termini. I perquè les persones es motivin i estiguin disposades a aprendre, i invertir temps en aquest aprenentatge cal que notin que el perfeccionament en allò que fan té una recompensa i un sentit. Per tant, encara que puguem acceptar que les empreses puguin durar poc temps en casos de projectes que es centren en executar temporalment alguna cosa, si que és cert, que la vinculació personal en qualsevol cosa que ompli i doni sentit al què un fa necessita temps. A més, el marc estable d’una organització experta condueix a que les persones puguin disposar més fàcilment de recursos per a descobrir quines necessitats no estan satisfetes i com evolucionen les actuals. En una organització, el fet de proporcionar una estabilitat als professionals que la formen, aporta un excedent de recursos per a pensar en el llarg termini, i poder innovar de cara a millorar les opcions de satisfer necessitats futures. Les empreses agrupen esforços que ajuden a propòsits més ambiciosos, alhora que desenvolupa professionals més feliços fent allò que fan. Però a més les organitzacions poden ocupar espais solucionant necessitats que no tenen suficient mercat per a ser ateses de manera que es creï un benefici econòmic. Es tractaria d’organitzacions on que existeixi un mercat rentable, no és un requisit, donat que es considera necessari solucionar la necessitat i coordinar esforços per a fer-ho. Les empreses i organitzacions són necessàries perquè ajuden a solucionar problemes utilitzant esforços coordinats, qualificats, que aprenen i s’enfoquen en el llarg termini, millorant les persones i solucionat necessitats de la societat, creant riquesa a dins les empreses i a fora.
L’autora és
Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
