Amb aquesta afirmació comença el primer pas per afrontar una problemàtica conductual diagnosticada. Acceptar aquest problema no és fàcil, però és imprescindible per començar una teràpia per superar l’addicció, en aquest cas, a les pantalles.
Segons els especialistes, definim conducta addictiva quan parlem que “som dependents de la conducta i perdem el control cap a ella, que és quan ens altera el nostre dia a dia impedint una vida normalitzada”. Per tant, segons aquesta definició, si ens preguntem si som addictes a l’ordinador, mòbil o tauleta, en un percentatge molt elevat ens definiríem com uns addictes a les pantalles. Això vol dir que tenim un problema. Podem tenir l’excusa que són eines per a la feina, per estar en contacte amb la família, amb persones llunyanes, ens costarà, però haurem d’acabar acceptant que tenim un problema. Segurament, és una addicció socialment acceptada, com l’alcohol o el tabac, però no per això menys important.
Els especialistes alerten que l’addicció a les pantalles és un problema en actual extensió, ja que hi ha una generació digital nadiua. Tota addicció és una malaltia. No és fàcil etiquetar com a “malaltia” unes conductes que estan tan de moda, a on hi ha tantes indústries interessades que així sigui, a on, socialment, hem canviat els hàbits a causa de les noves tecnologies i, moltes vegades, pensant que cap a millor.
Cal dir les coses pel seu nom i, sobretot, professionals que sàpiguen tractar aquesta addicció i associacions disposades a fer-ho. Per això, és un orgull per a Terrassa que una entitat històricament especialitzada en tot tipus d’addiccions com és Alba acabi d’iniciar el nou servei “Alba jove”, un centre d’orientació, prevenció i tractament, dirigit a joves d’entre 13 i 24 anys que pateixen qualsevol tipus d’addicció, entre elles, la de les pantalles.
Personalment, penso que, malgrat que els especialistes consultats em diguin el contrari, hi ha addiccions sanes. Crec que es podrien considerar sanes les addiccions que t’ofereixen plaer sense fer mal a ningú ni a la teva salut. No sé si l’addicció a les pantalles podria entrar dins d’aquesta descripció, potser és contradictòria, però ens trobem davant d’un debat que no és fàcil. De qui és culpa que s’incrementin aquestes problemàtiques socials, a on les addiccions a les noves tecnologies estan en constant augment? És un interès de les indústries tecnològiques, que utilitzen la nostra informació privada per tenir-nos cada vegada més “enganxats”? És una manca de formació en la utilització d’aquests dispositius? Sabem com fer filigranes amb les últimes aplicacions, però realment sabem com fer anar d’una manera responsable el nostre mòbil? Sabem com circulen les nostres dades? A quins servidors van a parar les fotografies d’Instagram? Estem formats? Estem preparats per formar els nostres fills?
Són moltes les preguntes que podem formular sense parar i poques les respostes que trobem amb precisió. Per això hem de tenir sentit comú. Informar-nos de veritat de les conseqüències que poden tenir aquests canvis d’hàbits. És evident que per al negoci tecnològic va bé que aquest consum sigui cada vegada més estès, fins i tot, si parlem de les addiccions, que puguin arribar a ser normalitzades. Si la informació és poder, poder controlar la informació encara és més poder. Per això penso que hem de ser conscients de la informació que consumim, que generem, que intoxiquem i que no deixem respirar.
Potser m’estàs llegint des del teu dispositiu mòbil o tauleta i t’adones que ets un addicte a les pantalles, potser ho penses però no ho vols reconèixer. Pot ser que pensis que estic en contra d’aquestes tecnologies, i és ben al contrari, només veig visible una problemàtica que provoquen dins dels múltiples beneficis que també produeixen. Precisament hem d’aprendre a evolucionar per no haver de desaprendre més endavant.
L’autor és el director de Ben Mirat Produccions
