He de reconèixer que estic d’acord amb l’alcalde de Terrassa, en Jordi Ballart, quan al seu bloc personal escrivia, fa uns dies, que la política ha de ser més humanitzada. Això, ho dic perquè trobo forassenyat l’article del secretari d’organització del PSC de Terrassa, el Javi García, publicat al Diari de Terrassa el dia 30 d’abril, titulat “Perdem 42 milions de la Garantia Juvenil per la mala gestió d’ERC i PDeCAT”. És un article ple de falsedats i tergiversacions interessades. Segurament perquè he estat 20 anys en un sindicat plural, perquè de jove vaig ser al Consell de la Joventut, perquè entenc la política basada en el diàleg, fins i tot, intentant comprendre les postures dels altres com l’única manera de construir societats compartides, rebutjo el to i el contingut de l’article esmentat. Em sembla indigne d’un dirigent del primer partit polític de la nostra ciutat.
L’article del Javier García és ple d’afirmacions que no són certes i, segons la meva opinió, malintencionades. La Generalitat no ha de tornar ni un euro a la UE del programa de la Garantia Juvenil (GJ). La consellera Bassa ja va respondre en seu parlamentària una pregunta del PSC al respecte, setmanes abans de l’article del senyor García, fet que aquest obvia. La Garantia Juvenil és finançada per la UE, però la Generalitat n’ha d’avançar els recursos. El que ha passat és que la UE no pagarà el tram de diners corresponent al 2014, perquè el Govern de la Generalitat no el va iniciar fins al 2015, a causa que el Govern central no va tenir la normativa a temps per poder-lo engegar el 2014. Això és així. El bo del cas, i que el senyor García ja sabia, és que els anys 2014 i 2015 ERC no era al Govern de la Generalitat. Quan per les xarxes socials vaig demanar al senyor García que rectifiqués i demanés disculpes, no sols no ho va fer, sinó que hi va insistir dient que ERC havia estat continuista en la política de la conselleria de Felip Puig. Anem a pams: quan ERC va entrar a la Conselleria de Treball l’inici del 2016 hi havia 4.000 joves catalans inscrits a la GJ; al final del 2016, n’hi havia 63.000. Part de l’èxit, i aquí me’n sento partícip, és la ubicació dels impulsors de la GJ, finançats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), a les oficines joves (OJ) comarcals, inclosa la de la Casa Baumann. Les OJ són una xarxa participada per l’Ajuntament on s’ubica l’oficina, el Consell Comarcal corresponent i Joventut de la Generalitat. Un bon exemple, crec, de treball transversal i coordinació institucional. Ja sabeu que la GJ a l’Estat espanyol va costar molt d’engegar pels requisits restrictius que imposava el Govern del PP -30 dies sense treballar i 3 mesos sense cap formació, situació superada després de fer molta pressió, aquest 2017. El “Ministerio”, a més, va reservar el 50% dels recursos per a l’Estat i va imposar un registre únic d’inscrits a la GJ, on era molt complex apuntar-s’hi. El 2015 va costar molt engegar però el 2016 ha començat a rutllar amb força. Ara bé, hi ha qui pensa que allò important és fer soroll i continuar dient que no funciona.
Aterrant-ho i mirant l’impacte a Terrassa. El dia 31 de març vaig demanar al Consell de Foment de Terrassa, ens de promoció econòmica i ocupació de la ciutat, de què sóc membre en representació d’ERC, totes les dades de la GJ a Terrassa. Encara no he rebut la informació per part seva i, finalment, les he obtingut des del SOC. Són contundents: Terrassa ha rebut de la Generalitat de Catalunya, l’any 2016, en tots els programes de la Garantia Juvenil que l’afecten, 10.204.764 euros: dels quals 3.451.000 euros són de programes i accions gestionades per l’Ajuntament de Terrassa i Foment; 2.007.000 euros, de programes de la Cecot; 1.268.000 euros, del Consell Comarcal, i la resta, programes més petits i ajudes a la contractació a les empreses. Les xifres de participants són 533 contractes laborals finançats en la seva totalitat o en part, i més de 6.500 usuaris participants en les diverses accions de formació o intermediació laborals.
A Terrassa, l’afiliació a la Seguretat Social, és a dir, el número de llocs de treball, ha crescut el 2016 en 3.420 persones, un 5,5% més que fa un any. Però encara hi ha 16.079 persones registrades a l’atur. La taxa de l’atur general a Terrassa al març del 2017 és del 15,07% i el de l’atur juvenil -les darreres dades d’atur juvenil són del final del 2015- mostra una taxa del 21,55%. Tot i que les dades mostren un clar avenç, venim d’una taxa d’atur general el 2013 del 26%, l’atur registrat a Terrassa està més de 2 punts per sobre de la mitjana de Catalunya i del Vallès Occidental. (Dades de l’Observatori del Mercat de Treball i el Model Productiu i de l’Observatori Econòmic i social de Terrassa. L’EPA que mostra un atur més real que el registrat, avui per avui, és sols provincial. A la República catalana ho millorarem!) Avancem, però massa a poc a poc. Queda molta feina per fer, sobretot per crear més llocs de treball i de qualitat. Sabeu quants recursos propis, no provinents d’altres administracions, destina l’Ajuntament de Terrassa a l’ocupació juvenil que tant preocupa al senyor García? Efectivament, cap. Com deia el déu Johann: no cal dir res més. Ah sí, Javi, fes més cas a l’alcalde i sigues més humà, menys sectari. Pel bé de la ciutat on volem viure amb bona convivència i, no ho oblidem, construïm entre tots i totes.
L’autor és director general de l’Agència Catalana de la Joventut. Membre de l’executiva d’ERC Terrassa
