Any rere any, el Concurs de Relats Breus de Diari de Terrassa agafa nova embranzida. Alhora, les noves tecnologies ajuden a internacionalitzar-lo. El dia vint-i-u d’abril es va fer públic el veredicte del jurat, a la Jazz Cava. En el decurs de l’acte, en Pedro Millán (director del diari) va avançar que la propera edició comptarà amb una vessant adreçada al sector jove. Ho celebro joiosament. Si més no, entre altres motius, pel fet que ja va bé que s’ofereixin oportunitats i reptes a tot aquest col·lectiu.
Recordo molt gratament la lliçó magistral del professor Josep Gòrriz, en aquell just moment. Va fer una glossa meravellosa envers la utilitat de la lectura i l’escriptura per oxigenar el cervell. Són molts els qui han abandonat aquest costum tan sa. Pretenen justificar el fet en la manca de temps i no pas en un cert endormiscament intel·lectual. Traduït en altres mots, por i aversió a l’esforç personal. Convé interioritzar un raonament tan aclaparador.
És evident que proposar-se llegir un volum de moltes pàgines requereix quelcom més que ganes. Intrínsecament, un mateix ha de tenir un convenciment ferm a adquirir un bagatge de coneixement. A banda, sovint ens mentalitzem amb la idea que ens cal fer exercici físic. En canvi, oblidem que el motor de tot plegat s’ubica, clarament, en el nostre cervell. Si no l’entrenem, malament rai! Tard o d’hora, ja ens ho trobarem.
No fa ni tres setmanes que festejàvem la diada de Sant Jordi. Està rebé mantenir la tradició. L’hàbit de la lectura, però, mai no es pot circumscriure als volts d’aquesta efemèride. De la mateixa forma que hi ha qui pensa que les joguines tan sols es poden regalar amb motiu de la diada de Reis.
Per tot plegat, suggereixo la figura dels relats breus (de qualsevol autor) com a llibre de capçalera. Al moment d’anar a fer nones. No costa gens ni mica. Quan un s’hi acostuma, arribarà a entendre que tothom pot ésser escriptor en potència. Al cap i a la fi, només fa falta creure-s’ho. A partir d’ací, qualsevol vivència personal és vàlida.
