Amb motiu de la festa de Sant Jordi, vull començar aquest escrit felicitant de tot cor una institució molt apreciada a Terrassa com és el Centre Cultural el Social al qual ha estat concedit enguany la Creu de Sant Jordi. "El Social", com és conegut popularment, manté des dels seus orígens una profunda vinculació amb l’ideari cristià i és una de les entitats més antigues i actives de la ciutat que ha donat molts fruits des del servei a la societat, a la cultura i a la formació també cristiana. Fruits que sens dubte continuarà oferint.
Justament el papa Francesc es va reunir el 24 de març amb els líders de la Unió Europea i amb 27 caps d’Estat i de Govern de països membres, en una audiència amb ocasió del 60è aniversari de la firma dels tractats de Roma, origen de la Unió Europea. La fotografia del grup al final de l’audiència es va fer a la Capella Sixtina, on es celebren els conclaves per elegir el nou Papa, i amb un teló de fons molt significatiu: el Judici Final de Miquel Àngel.
El sant Pare els animà a analitzar les dificultats del moment present i trobar respostes per al futur. Precisament els pilars sobre els quals els pares de la Unió Europea varen voler edificar el futur d’Europa mantenen vigent la seva actualitat: la centralitat de l’ésser humà, una solidaritat eficaç, l’obertura al món, la recerca de la pau i del desenvolupament, l’obertura al futur, la consciència que a l’origen i fonament de la civilització europea es troba el cristianisme. Als governants actuals, els correspon discernir els camins de l’esperança, identificar els processos concrets per donar continuïtat al camí recorregut i assegurar un futur de pau i de prosperitat.
No falten veus que denuncien una crisi d’identitat i també una clara decadència d’Europa en diferents sentits: religiós, ètic, cultural, econòmic, etcètera. El papa Francesc va recordar que Europa retroba l’esperança cada vegada que posa l’ésser humà al centre i al cor de les institucions; quan inverteix en la família, que és la primera i fonamental cèl·lula de la societat; quan respecta la consciència i els ideals dels seus ciutadans; quan garanteix la possibilitat de tenir fills, amb la seguretat de poder mantenir-los; quan defensa la vida amb tota la seva sacralitat; quan dóna suport als joves oferint-los perspectives serioses d’educació i possibilitats reals d’inserció en el món del treball; quan actua des de la solidaritat i inverteix en el desenvolupament i la pau.
La centralitat de la persona, l’obertura a la solidaritat, la construcció de la pau, la recerca del bé comú i del desenvolupament de tots són les columnes fonamentals en la construcció d’Europa. Vivim en una societat materialista i consumista amb el perill d’acabar reduint-ho tot al "fer", al produir, a la utilitat. Per això és tan important girar l’atenció cap a la persona concreta, començar de nou des de la persona, des de la seva integritat, des de les seves necessitats, des de les seves potencialitats. El centre de totes les activitats ha de ser ocupat per la persona i la recerca del bé comú i no pot ser monopolitzat només pel rendiment i menys encara pel benefici.
La societat europea només té futur si col·loca l’home al seu centre, si promou la dignitat de la persona, si té en compte Déu perquè l’ancoratge últim en Déu és el que sosté la vida personal i social. La persona ha d’ocupar la centralitat com a ésser humà dotat d’una dignitat transcendent. Promoure la dignitat de la persona significa reconèixer que posseeix drets inalienables, dels que no pot ser privada per res ni per ningú. Cap mena d’activitat es pot desvincular de les exigències ètiques. Que el nostre patró, sant Jordi, ens ajudi a col·laborar en la construcció d’una societat a mida de l’ésser humà, de la seva dignitat, de la seva llibertat, del seu desenvolupament integral. Que ens ajudi a fer reviure les nostres arrels cristianes, que al llarg de la història han donat i segueixen oferint tants fruits de fe, cultura i solidaritat.
L’autor és el bisbe de Terrassa
