A qualsevol cosa, li’n diuen música. Deixant la clàssica a banda -que es troba per damunt de tota consideració- publiquen autèntics estirabots. Sense treballar la composició ni el contingut de les lletres. Em fa molta pena. Si més no, a la meva jovenesa, acostumaves a sentir cançons amb un cert contingut. Ara, sovint, passa com en política: qui més crida, encara que no digui res, es creu el rei. Com deia el meu pare -q.e.p.d.- "són naturaleses. Què hi farem?".
Això no treu que en pugui bastir una reflexió que considero profundament interessant. És ací que recordo un concurs musical de les escoles salesianes a tot l’Estat. En Carles Garulo i Ena, un vell mestre, nascut a Loarre, va compondre -lletra i música, si mal no recordo- una peça genial. Tant és així que va obtenir un tercer premi. Era un crac en sentit ampli. Li tinc una estima especial. Va arribar a ocupar càrrecs de molta responsabilitat en l’estructura mundial de l’orde de Dom Bosco. Fins al punt d’ésser guardonat amb l’aurèola de doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de Brasília. Justament pel seu compromís amb l’educació dels joves de tot el món.
Tota la lletra en qüestió era un autèntic poema: "Fóra un error creure que el món ampli acaba a casa meva. Que una gota conté els misteris del mar. Que el cabal de l’amor es concentra en un sol petó. La llarguesa no resideix en una sola mà. Que Déu va donar, a tothom , un bri de la seva bondat. Que la il·lusió -quan neix- durarà sempre… Caminant pel món, val la pena comprendre que és un gran error no pensar en el proïsme". No vivim sols! Acabo bo i ampliant el llistat dels anomenats set pecats capitals. Em prenc la llicència d’afegir-ne un a la luxúria, gola, avarícia, mandra, ira, enveja i supèrbia. No podia ésser cap altre que l’egoisme. El contemplar-se el melic. El viure d’esquena a la realitat social. Una mena de passar de tot… Viure en el pam quadrat de la meva pròpia rajoleta. L’altre no existeix. N’ignoro la realitat. Quina pena!
En qualsevol cas, el meu record més sentit pel meu amic Carles. Mai no oblidaré el seu missatge.
