Aquest diumenge celebrarem la diada de llibre. És la gran cita anyal del sector. Any rere any, un jorn d’afirmació identitària. L’esclat d’una fantàstica tradició catalana: la que inunda els carrers de llibres, roses. També de gent de totes les cultures i edats.
La bonança habitual del clima i el fet d’escaure’s en diumenge garanteixen un èxit aclaparador. Els carrers s’omplen de color. Però no vull quedar-me en l’embolcall. Voldria endegar una reflexió, en profunditat, sobre l’hàbit de llegir.
Sovint, el gremi d’editors ens mostra estadístiques. Sembla que l’hàbit de llegir és prou mort. Contràriament, el share de cadenes televisives immundes creix. He arribat a sentir expressions com que "amb internet, no necessitem llibres". Tot plegat amaga una crisi evident del sector.
L’esforç per capgirar la dinàmica ha d’agrupar famílies, escoles, autoritats, etcètera. Sense que ningú no baixi la guàrdia. Establint forta pressió sobre la mainada i el jovent. De cara a inculcar-los un costum saníssim des de ben petits.
No es tracta de llegir per entreteniment. Tampoc per tenir nous coneixements. Ambdues opcions són vàlides. Cal alimentar la ment i potenciar la nostra capacitat vital. Els adults som mirall per a les noves generacions. Un dels seus referents. Malament rai si no ens veuen llegir.
Qualsevol dia és bo per cercar la companyia d’un bon llibre. No cal esperar Sant Jordi o la diada de Reis. Necessitem aire per respirar o aliments per sobreviure. De la mateixa manera, el nostre cervell demana el nodriment de l’hàbit de llegir. Trobarem una escola de bons costums. Augmentarem el nostre esperit crític. Sabrem distingir el bo d’allò que ens hi aparta. Eduquem-nos, doncs, per pensar. Una molt bona manera passa per la lectura. Que ens esperoni la figura de Sant Jordi. Que ens ajudi a matar el drac metafòric de la comoditat, la manca d’esforç i la desídia. De passada, que il·lumini la ment de la classe política. Sobretot, per decidir amb criteri. Lluny d’interessos partidistes. Amb el punt de mira fixat en el progrés i el benestar d’un poble mil·lenari.
