Ens va deixar a finals de gener. Un personatge de gran vàlua i estimat i reconegut per tothom. La seva tasca ultrapassa el llistó de tots els guardons que va rebre al llarg de la seva dilatada vida. Catalanista, enamorat de la cultura, compromès amb la política i els temes socials, el seu record romandrà sempre viu entre nosaltres. Altres col·legues meus han parlat d’ell amb molt més coneixement de causa. Per tant, no seré pas jo qui em fiqui en camisa d’onze vares. Poca cosa més hi podria afegir, per enaltir i lloar el seu tarannà. Sí, però, que em veig amb cor -des d’un respecte màxim- de fer un prec al nostre Consistori… Encara que em puguin respondre que tot és massa tendre. Que cal esperar un mínim de tres anys per plantejar propostes efectives al llistat dels carrers de la vila. És evident que tot es mesura en termes de relativitat. I, en aquest sentit, sempre es podria fer l’excepció de no haver de deixar passar tres anys. O potser m’equivoco?
La idea em va sorgir tot passejant -fa uns dies- davant de l’hospital de Sant Llàtzer. Més concretament, al capdamunt del carrer de Topete. Just on hi havia la benzinera de cal Soler (que ja ha passat a millor vida) ha quedat una petita placeta. Les brigades municipals l’han arranjat molt bé. A hores d’ara, es troba en perfecte estat de revista. Seria molt agosarat proposar el seu nom per a aquest indret? No m’agradaria caure en una solució de rang inferior. És a dir, la d’haver de renunciar a veure el seu nom al nomenclàtor per traslladar-lo a un monòlit. Com s’ha fet en altres casos més o menys recents… Com ara els d’en Paco Cano (prop del pont de Vacarisses) o el pare Rómulo Piñol (als jardins del Roc Blanc, a tocar del col·legi salesià). Senyors de la casa gran: com deia Gemma Nierga, "vostès que poden, facin quelcom"! Si us plau. Hi haurà molta gent que us ho agrairà. D’entrada, jo en seré un mes a l’hora de posar la meva signatura en algun document que reculli el parer de molts ciutadans anònims. No ho deixeu caure al sac de l’oblit. Demano massa?
