La nostra societat assisteix perplexa als diferents episodis de corrupció i frau que es detecten en empreses, partits i institucions. No és per a menys, atesos els efectes perversos que les seves conseqüències tenen tant en perjudicis econòmics directes com per a la pròpia moral de la societat.
Malgrat que els casos més propers creïn indignació més gran, la seva extensió té un abast mundial. Així ho constaten lamentablement les nombroses i documentades investigacions d’entitats públiques i privades, com l’Eurobaròmetre de la Comissió Europea, l’Índex de Percepció de la Corrupció de Transparència Internacional o el recent estudi global sobre el frau de l’ACFE (Association of Certified Fraud Examiners). És lícit que la ciutadania es pregunti com i per què es cometen aquests actes fraudulents, o si existeix un perfil propi del corrupte.
El criminòleg nord-americà Donald Cres-sey va establir l’any 1973 l’anomenat Triangle del Frau, que descriu els factors que afavoreixen la seva comissió. El frau comporta l’existència d’un incentiu o un element de pressió per cometre’l, sigui una motivació personal o empresarial; la percepció d’una oportunitat per dur-lo a terme, on el defraudador parteix d’una situació de confiança i estatus dins l’organització que l’eximeixin de controls interns i externs, i finalment requereix d’una racionalització de l’acte per a qui el comet, sigui un sentiment d’injustícia, l’autopercepció de superioritat o la imitació de conductes similars d’iguals o superiors.
Una de les mesures de prevenció més efectives ha estat la creació de canals de denúncia o bústies ètiques i de bon govern, una eina que ha de garantir l’anonimat i protecció dels denunciants. També resulta imprescindible un millor coneixement de les causes, dels factors personals i organitzatius que poden facilitar aquestes males pràctiques, dels senyals d’alerta que es poden observar, i unes vies adients per canalitzar-les.
La constatació de l’existència del frau i la corrupció com a fenòmens universals exigeix tant el compromís i acció de tots els responsables de totes les institucions públiques i privades com un bon funcionament dels òrgans de control intern i extern.
Ha de ser la societat en el seu conjunt qui es posicioni i afronti la necessitat de combatre i eliminar aquesta xacra social. Només amb el compromís col·lectiu aconseguirem mitigar aquest execrable fenomen global que a Europa s’estima que arriba a desviar 120.000 milions d’euros anuals.
L’autor és el president del Col.legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya