Amb el tema de l’aigua, estic enfarfegat. Gairebé m’ofego. La broma fa massa dies que dura. I "¡lo que te rondaré morena!", que diuen en la llengua de l’imperi. El tema va per llarg. Això d’haver demorat que l’Ajuntament se’n faci càrrec té truc. Per què no ho expliquen amb detall? Se’ns amaguen cartes. No serà que ve marcat per un problema legal de pressupostos excedits? Les dues parts no parlen. El tema està polititzat. Les diferents forces del Consistori potser pensen més en clau electoral que de poble. I la solució no passa pas pel fet que qui més crida "se lleva el gato al agua". Tot plegat és molt més complex.
D’entrada, tothom té dret a manifestar-se. Per suposat. El que vaig trobar bastant fora de lloc fou l’espectacle -em reservo els qualificatius- de la manifestació del proppassat dia de sant Josep. El trajecte de la mateixa es podia fer passar per carrers cèntrics. Cap problema! El que no procedia era empaperar la façana de Mina d’Aigües. A banda que feia poques hores que els havien deixat com un autèntic sant Crist de passió… Amb pintades de molt mal gust.
Algú ha de posar seny a tot aquest entrellat. Més encara quan, al front de la marxa, hi anaven personatges públics prou coneguts. Ells també han de fer gala de la responsabilitat social que tenen contreta… Punt en el qual no s’hi val a badar: vull dir… A fer la vista grossa.
Qui dia passa any empeny! Certament. A hores d’ara, el regidor Alfredo Vega ens comunica que la concessió es perllonga -com a mínim- fins al nou de desembre d’enguany. Realment, però, tot queda reduït que la part empresarial oculta informació? Vull pensar, alhora, que el Consistori ha fet volar coloms sense lligar prou bé, abans, tots els cabdells. Dic "tots".
La pressa és una mala consellera. La judicialització encara més. I, finalment, quan una de les parts mira cap a Sant Llorenç i l’altra cap a Montserrat som en un atzucac. O no?
La solució rau en un trinomi: temps, seny i molta més informació.
