Nick Clegg deia aquest dijous a la conferència posterior de l’Assemblea General d’AECOC a Barcelona: "la decisió de Regne Unit d’abandonar la Unió Europea de forma tan radical és l’acte més gran d’autolesió que ha pres mai en l’edat moderna un país democràtic. Estic convençut que en el futur ens penedirem d’aquesta decisió, especialment es penedirà el 70% de la població jove que va votar per quedar-se en la UE, i que els forcen a acceptar un futur que no és el que han triat". Els polítics que apliquen polítiques radicals després d’obtenir resultats electorats favorables però amb majoria dèbil, s’enfronten a la responsabilitat que el futur es giri contra ells i les noves relacions mostrin una inestabilitat que posa en dubte el camí escollit. A les grans ciutats com Londres o zones amb més sentit nacionalista com Escòcia, el vot va ser negatiu a la separació de la Unió Europea construïda, amb la líder del mateix partit que ha impulsat el Bretxit: la "dama de Ferro", Margaret Thatcher. Quina serà la relació dels governants anglesos amb la "nova" unió Europea sense ells? Quina serà la relació de la ciutadania del Regne Unit amb ciutadania de la resta d’Europa? Aquestes preguntes sense resposta tenen ja dos efectes immediats i greus: 1) la força policial del regne unit no podrà mantenir l’accés actual al sistema de seguretat europeu i 2) la devaluació de la lliure esterlina empobreix la ciutadania de l’illa en més del 20%, i sorprèn que encara viatgin de vacances a Espanya (potser sí que els hi és molt barat encara)
Clegg també va afegir que "va ser un gran error de Theresa May anunciar que sortiríem de la Unió Europea i de la unió duanera. En prendre aquesta decisió condemna al Regne Unit a una relació econòmica més distant que les que tenen països com Noruega, Islàndia o fins i tot Turquia. No tenia cap necessitat d’anunciar-ho". Es faran enrere? Clegg diu que és possible però no probable. És a dir, tècnicament encara hi ha espai per poder tirar enrere, però políticament és inviable. El debat sobre les decisions dels polítics torna a sorgir: que vol dir ser "populista"?, molts polítics acusen d’altres de ser-ho i l’acusació es basa en les promeses que es fan i després s’incompleixen. Tanmateix, si volguéssim definir que és un partit "populista", seguint la intervenció d’en Gabriel Colomé al sopar del Claris organitzat pels Amics de la UAB del dimarts passat, parlaríem de la simplificació dels fets complexes a una frase o una promesa. Avui en dia amb les eines com el Twitter, el Facebook (mes del 70% dels mil·lenials s’informen de l’actualitat per aquest mitjà) faciliten aquesta simplificació en què se sustenta la raó per votar al que sembla una alternativa real a la política "tradicional" i reforça la vena antisistema. El president Trump va obtenir molts vots de dones que amb aquest gest votaven contra Hillary, pensant que així anaven contra el sistema establert.
I parlant de sistema establert, veure les diferències entre el nord i el sud d’Europa porta a parlar d’economia i reclamar, com va fer Clegg també a què s’accepti un nou "Pla Marshal" per al Mediterrani per garantir la seguretat, estabilitat i el consens d’Europa. "Hem de fer més per solucionar les fonts de conflicte, criminalitat i violència que desfiguren el mediterrani, en el qual el nord creditor accepti d’una manera o una altra que els seus contribuents han d’aportar més, mentre que els països del sud han d’acceptar el camí de la reforma i la responsabilitat fiscal".
Gran encert d’AECOC a invitar a la reflexió en la geopolítica d’avui, i per fer coses com l’estudi sobre el comportament en la compra de productes de gran consum dels mil·lenials (21% de la població) que resumeixo en 4 punts 1) Cerca de servei: rapidesa, bon preu, promocions i acumulació de punts, 2) Adaptació dels productes a ser saludables, pràctics, versàtils, 3) Envasos grans però amb porcions individuals i 4) Comunicació sincera i transparent sobre novetats, formes de preparació, comparació de productes, etc…
També noves relacions entre les empreses i els consumidors
L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel izard@uab.cat
