M’agrada fixar-me en les biblioteques dels amics. Repassar les biblioteques clàssiques, les de llibres a les prestatgeries. És una forma elegant de tafanejar per les seves vides. Les biblioteques eren un corpus vital que sintetitzava la forma com la gent es veia al món. El meu avi Nitu només tenia un llibre: "El Quixot". El llegia i tornava a començar. El meu pare era un apassionat de Pla i de les caminades a peu de Josep Maria Espinàs. M’agrada recordar-los a través dels llibres que van llegir o que simplement van comprar. La literatura no llegida és una part significativa de tota biblioteca. És com les vides que no podem viure, són llibres, són vides aspiracionals que per manca de temps o d’esma queden verges als prestatges.
Cada cop que he canviat de casa els llibres ha estat un gran esforç però també han estat la identitat. Carretejant milers de llibres hom s’emporta les mirades que ha anat acumulant de la pròpia vida. Són un testimoni de les apostes, dels encerts, dels errors, dels plaers, de l’aprenentatge. La biblioteca repartida per tot el pis és una xarxa de moments, de records. Són la petjada dels sentiments que hi havia darrera els llibres que hom ha rebut com a regal. Quant a les llibreries de revenda de llibres o a les llibreries de vell, hom troba llibres subratllats o amb dedicatòries interessants, és com si li vingués un tros d’una vida d’altri a les mans.
Em relaxa acostar-me a ulls clucs a una prestatgeria de casa i agafar un llibre a l’atzar. Fullejar-lo una estona i transportar-me a un altre moment, a un altre context. És com l’oportunitat de recuperar un món que, escolat o no, es manté a través dels llibres, del que volia dir comprar-los i llegir-los en el moment que foren comprats. També és reconèixer on van ser comprats. A Terrassa a cal Grau, a l’Àmfora o al Cau Ple de Lletres però també a les llibreries de Barcelona del carrer de la Palla o del carrer de Canuda. A París, al Boulevard Saint-Michel; a Florència, a prop de Santa Croce; a Roma, a la Via Montserrato i a la Via del Pelegrino; a Londres, a Floyles a Charing Cross, o a la meva llibreria preferida: l’Strand de Nova York, al carrer 12 amb Broadway. M’he passat tantes hores en aquestes llibreries que puc recordar-ne l’olor, el soroll, el paisatge de les seves prestatgeries.
Els llibres són records de viatges inoblidables. Com els retorns d’Itàlia carregat de llibres en uns trens que tardaven una eternitat però ens regalaven uns panorames extraordinaris de les costes italianes i franceses. Adquirir els llibres era com assolir una fita, com plantar la bandera en un territori d’aprenentatge i haver decidit que allò seria important per a la resta de la vida. Són una crònica de la fugida i del retorn. Són les petjades sinuoses de la joventut i algunes apostes sostingudes del que hem intentat aprendre després. Les biblioteques són senders que a poc a poc van desfent el laberint de l’horitzó que pretenien dibuixar.
Els autors, les temàtiques o les editorials són peces d’un projecte de vida que es va fent. Una vida que canvia i que es manté. Són mirall de les vides professionals que serveixen per aprendre i per sostenir-nos. En el meu cas, primer foren llibres de política i filosofia. Sobretot els llibres d’història i d’art renaixentista i després els llibres d’empresa, de gestió. Una mica de literatura, més aviat poca. Una mica de llibres de viatge. Alguns autors que t’han marcat la vida, alguns amb obsessions passatgeres que se’n van però s’ofereixen des de les estanteries per si vaga recuperar-les. Els llibres sobre la Guerra Civil, els llibres de Pierre Vilar, de Hobsbawn i de Josep Fontana. Les obres d’Stuart Mill i moltes biografies de Maquiavel o de Churchill. Algunes obres estructurants com la "Cambridge Modern History" o la biblioteca de filosofia publicada per Laie. Una obra bastant completa de Josep Pla compartint amb el pare la fascinació pels adjectius que sostenen una prosa diferent que ens va atrapar els dos. Llibres de museus que són l’oportunitat de recuperar el museu a casa. Més recentment les obres de Peter Drucker. No sé quins llibres salvaria, francament. Segurament les "Memòries d’Adrià", de Yourcenar, segurament la "Història de la filosofia" de Copleston, però no sé quins més.
M’agradaria veure la biblioteca de llibres que he regalat. Recordar a qui, el perquè, el moment. Seria una altra biblioteca teixida des de les amistats, els amors, les feines, els viatges. Seria fantàstic poder recuperar de cop els instants de l’immens plaer que suposa regalar un llibre. Són moments màgics en què hom decideix dir determinades coses amb les paraules d’altres, amb excuses d’altres, amb històries d’altres. Els llibres són una pàtria que no exigeix massa nacionalisme però sí que requereix molt espai.
