Contra gairebé tots els pronòstics, Donald Trump va ser escollit, el passat 8 de novembre, president dels Estats Units. Aquell dia, els estatunidencs van decidir que el magnat immobiliari de 70 anys, sense experiència política i una manera de fer, com a poc, controvertida es posés al capdavant de la primera potència mundial. Però, que el va portar fins al cim?
Els motius que apunten els experts són diversos, des d´un sistema bicèfal que l´ha beneficiat fins als seus esforços per aconseguir estats tradicionalment blaus, passant per enviar un missatge directe al cor de l´Amèrica oblidada amb una retòrica contra la globalització i a favor del proteccionisme econòmic i fronterer, guanyar-se la classe blanca treballadora sense educació universitària que s´havia desatès o el menyspreu a les elits i a Hillary Clinton. Sense oblidar la seva perseverança i tossuderia, que l´han acabat portant fins a la Casa Blanca.
“L´èxit de Trump està en el seu discurs populista que ha repetit fins a la sacietat en els pobles de l´Amèrica profunda, molt deprimits econòmicament i on l´atur és important. I també l´anar-se passejant per allà amb el lema ´Make America Great Again´ (fem gran Amèrica una altra vegada). A més, ha anat repetint diverses mentides, com que les xifres d´atur que donava el govern eren falses, que l´atur era molt més alt, que el govern els manipulava… Sense oblidar que comptava amb una estratègia electoral molt ben definida. Cal recordar que Clinton va obtenir més vots que Donald Trump, però ell va saber buscar-los on comptaven de veritat”, assenyala Mercè Font, economista egarenca que fa més de quatre anys que viu als Estats Units.
D´acord amb aquesta opinió s´expressa Víctor Romero, enginyer de camins de 40 anys que fa poc més de cinc mesos que viu a Washington DC, la capital dels Estats Units i la seu política. Així, apunta que el triomf de Trump ha vingut donat per “la combinació de populisme i nacionalisme. La seva frase de campanya era “Make America Great Again´ i això és el que la gent vol sentir”.
En aquest sentit també hi està d´acord Paul Tompkins, nord-americà que fa 28 anys que viu a Terrassa: “La clau del seu èxit ha estat que ha sabut connectar amb la gent a través d´un missatge molt simple, com si vengués un refresc”.
Polèmic
Un altre punt controvertit, més enllà de la seva polèmica elecció, són les mesures que ha anunciat, algunes de les quals ja s´han començat a dur a terme. Així, el primer que va fer va ser anunciar la construcció d´un mur entre la frontera dels Estats Units i Mèxic, una construcció de més de 3.000 km que, a més, ha insistit que costejaran els mexicans. Aquest mur, segons un estudi intern del Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units, podria costar uns 21.600 milions de dòlars i tardaria tres anys i mig a construir-se.
“Més enllà del tema del mur, o que tragués el castellà de la web de la Casa Blanca, hi ha temes molt preocupats, com el canvi del sistema sanitari que deixarà molta gent sense cobertura o la prohibició temporal d´entrada a persones de segons quins països”, subratlla Mercè Font.
Precisament, la política antiimmigració de Trump és un dels punts principals del seu programa. Entre altres, ha anunciat que posarà fi al “catch and release”, un terme utilitzat per referir-se a les pràctiques sota les quals no totes les persones detingudes pels agents són deportades necessàriament. També vol imposar la deportació immediata dels immigrants indocumentats que han comès crims; bloquejar el finançament de les anomenades ciutats santuari (llocs que han decidit no usar els seus recursos per perseguir els il·legals); suspendre vises a immigrants d´altres parts del món on els procediments de selecció es consideren inadequats (com Síria o Líbia); assegurar que els països no retornin els seus ciutadans quan els Estats Units prengui la decisió de deportar-los; dificultar que els immigrants indocumentats obtinguin treball i beneficis, i fins i tot limitar la immigració legal per “buscar els millors interessos per als treballadors estatunidencs”. També té previst cancel·lar les ordres executives i l´aplicació de les lleis d´immigració, el que afecta sobretot dues accions del president Obama, que van donar un cert estat legal a alguns immigrants indocumentats, com els que van arribar quan eren nens o els qui ara tenen fills estatunidencs.
D´altra banda, tal com apunta Mercè Font, el nou president vol derogar la Llei de protecció al pacient i cura de salut assequible, coneguda popularment com a Obamacare. Una llei que, des que va entrar en vigor, el gener del 2014, ha permès a uns 20 milions de persones accedir a la cobertura sanitària. En aquest sentit, Font apunta que “si totes aquestes mesures van endavant –cosa que no tinc clara- els EUA no seran el país que és ara. Ell creu que serà un país millor, però no serà un país millor per a tothom”.
Mentrestant, a Víctor Romero totes les mesures que prengui i pugui prendre el president no el sorprenen, ja que Amèrica va primer i “tota la resta és secundari”.
Per la seva banda, Paul Tomp-kins creu que les mesures que ha anunciat “són pura demagògia. Ha dit el que havia de dir per sortir escollit i els primers mesos farà el que li han encomanat els qui l´han votat. No tot sortirà tan bé o com ell vol, però almenys podrà dir que ell ho ha intentat”.
Trump és…
Hem demanat als testimonis que ens expliquin com veuen, personalment i política, Donald Trump. I les opinions són bastant similars les unes amb les altres. La figura del 45è president dels Estats Units crea inquietud i és vista amb recel.
Així, Mercè Font apunta que Trump sembla “una persona molt prepotent i poc amable, amb un ego impressionant i nul·la capacitat d´acceptar la crítica. I és que, tot i que vol representar l´home fet a si mateix, patriota, gran treballador i molt capacitat per als negocis, que no perd el temps amb floritures i va directe al gra, sembla que ell vegi una Amèrica blanca, cristiana i que només parla anglès. És antiqualsevol tipus de diversitat”, afegeix Font. De forma similar opina Víctor Romero, quan diu que “és una persona sense cap tipus de filtre. La seva campanya va estar plena de comentaris racistes, misògins i classistes”.
A escala política, Paul Tompkins afirma que “representa el valor de qui més alt parla més raó té. Però no hem d´oblidar que el seu equip no el deixarà fracassar. I pot ser que d´aquí a 4 anys torni a sortir escollit”. En canvi, Mercè Font opina que “és l´antipolítica personificada i es vanta d´això. Es podria definir com a populista, ja que el seu discurs no difereix massa del que fan els defensors del Brexit o Marine le Pen”.
Preguntant als testimonis si creuen que Trump està capacitat per ser president, la majoria no ho tenen gens clar. “És un pas enrere”, exclama Mercè Font. “És un showman total. Només ens falta que canti o balli, perquè riure ja hem rigut molt durant els últims mesos”, diu Paul Tompkins. Víctor Romero també veu el nou president com “un showman que sortia a la televisió fent programes escombraria i l´ha votat gairebé el 50% de la població”.
No obstant això, tots coincideixen que la seva elecció era una cosa que es podia ensumar, sobretot a les acaballes del procés electoral. Així, Paul Tompkins apunta que “esperava un resultat ajustat, però no una victòria tan polèmica”. Mentrestant, Mercè Font explica que “jo ja ho deia. Veia com la resta de candidats anaven caient un rere l´altre i Trump seguia, i amb uns índexs de popularitat molt alts”.
Però hi ha molts ciutadans, contraris a Donald Trump, que confien que no acabi els quatre anys de mandat. “De moment està transmetent una imatge preocupant. Vull pensar que, en el moment que doni un senyal clar que no està capacitat per exercir aquesta funció, es començarà a parlar d´Impeachment”, afirma Mercè Font.
Però, a part de l´Impeachment, hi ha un altre procediment que podria acabar amb la carrera de Donald Trump com a president. L´altra ruta seria que l´Executiu utilitzés l´article 25 de la Constitució dels Estats Units per declarar que el president és psíquicament o física incapaç de dur a terme les seves funcions. I, tot i que no s´està en aquest punt, hi ha molts experts que comencen a apuntar que mostra signes d´inestabilitat.
Finalment, a la simple pregunta, Trump o Obama, tots coincideixen: Obama, of course.
