La nostra societat està malalta. A més, és del tot hipòcrita. D’altra manera, no puc entendre la barrina malaltissa que sovint genera estirabots. Emprant un altre mot, allò que en diríem sortides de to. Sense anar gens lluny en el temps, la nostra vila ha viscut dos episodis fa ben pocs dies: la desafortunada vinyeta de l’Edi sobre violència masclista (Diari de Terrassa-14 de febrer) i la patètica actuació del showman Jordi LP (Nit de l’Esportista/Teatre Principal-10 de març).
Amplio el ventall de la meva reflexió… I confesso que sóc un ferm defensor de la llibertat d’expressió. Només faltaria. Al món dels mass-media, però, entreveig que “no todo el monte es orégano”. Gairebé ho traduiria per “no tot són flors i violes”. M’explico: és normal que hi hagi mitjans de diferent color polític. El que em costa un munt d’acceptar és el to/continguts d’exemples com la cadena Cope, el canal 13TV o els diaris La Razón y El Mundo.
En aquests àmbits, deuen pensar que tot és vàlid. Llavors, carreguen -a tort i a dret- amb el tema dels immigrants, l’orientació sexual o l’integrisme (per citar-ne tan sols tres). Arribats en aquest punt, crec fermament que m’he de plantar. Tot té un límit.
Entro en matèria. Per començar, felicito els Mossos d’Esquadra per haver aturat -sense cap mirament- l’autobús de l’organització Hazte Oír. D’acord amb les notícies d’agència, ho van fer a Pallejà, un cop acabats d’entrar al Principat. No res a dir. Ans al contrari: molt ben fet!
Les missives del vehicle són força desafortunades i tendencioses: “Los niños tienen pene”; “Las niñas tienen vulva”; “Que no te engañen”; “Si naces hombre eres hombre”; “Si eres mujer seguirás siéndolo”.
Aconsegueixen justament efectes contraris al que es deuen proposar: perquè desorienten col·lectius vulnerables i desfavorits (la mainada, els homosexuals i transsexuals, entre d’altres). No acceptar l’existència d’una realitat no vol pas dir que no existeix. És un disbarat practicar les actituds rígides i intolerants. Ací, sí que tinc tot el dret a opinar que la seva doctrina és un integrisme soterrat. En aquest punt, val a dir que aquesta xacra no abasta solament el món islàmic. També la trobem dins el món dels occidentals. En qualsevol cas, és un gran error el pas de qüestions particulars a la generalització grupal absoluta.
Un costum cada cop més arrelat en base a les filípiques infumables d’un tou de polítics amb mentalitat tancada.
Per tant, tots aquests grups que pretén alliçonar la plataforma de l’autobús carbassa són i aprendran a ser en funció del que se’ls inculca i educa. Amb més motiu, si ho viuen de forma natural, sense problemes o traumes. Sobretot perquè aquest conjunt els farà més flexibles i adaptats a l’entorn.
Em falten elements de judici per acabar de mullar-me. Tanmateix, un seguit d’indicis en tot l’entrellat ens menen a estructures d’un ultraconservador i carrincló catolicisme. Aquest corrent és molt allunyat de la realitat del segle XXI.
Encara sort que fa quatre anys que comencen a bufar noves bafarades des de Roma. La figura i recomanacions del papa Bergoglio encara topen amb frontons prou alts dins la pròpia Església.
Tant de bo que, de tot plegat, se’n vagin derivant canvis de criteri ferms i adients! Tothom ho agrairà. I, en definitiva, ajudarem a bastir un món molt millor.
