S’han publicat notícies positives al llarg dels darrers mesos respecte a l’evolució del deute públic espanyol en proporció amb el Producte Interior Brut (PIB). De fet, després d’haver creuat la frontera psicològica del 100 per cent a l’any 2014, aquesta ràtio s’ha anat reduint al llarg dels darrers mesos i al mes de gener d’enguany es va situar en el 99,75 per cent.
El fet de que l’economia espanyola segueixi creixent a un ritme més que acceptable, està contribuint en aquest sentit, ja que el denominador d’aquesta ràtio creix. No obstant, el numerador segueix i segueix creixent, i és que el deute públic en número absoluts continua augmentant. Així doncs, al gener era ja de 1,114 bilions d’euros. Comparant-ho amb l’import del deute del gener de l’any 2016, hi ha hagut un increment de 9.213 milions. I això ha succeït amb tasses d’interès negatives. És a dir, actualment, el tresor públic espanyol guanya diners en emissions a menys de 3 anys, ja que en lloc d’haver de pagar interessos, en cobra. Què hagués passat si els tipus d’interès fossin positius? Encara hagués crescut més el deute públic espanyol.
I això és el que finalment passarà quan els tipus d’interès pugin, que pujaran tard o d’hora. Per tant, en lloc de congratular-nos d’una possible baixada de ràtios d’endeutament públic, hauríem d’estar més que amoïnats per un endeutament que les nostres futures generacions no es podran treure del damunt. Quina herència els hi deixarem!
L’autor és conseller d’Urbegrup
jtorres@urbegrup.com
