Mercedes Olivet (Terrassa, 1963) treballa en una multinacional, parla cinc idiomes i escriure és la seva gran vocació. L´any 2014 va publicar la seva primera novel·la infantil, titulada “La W”, que ja va per la segona edició i està previst que es publiqui a la Xina, i amb “El espejo”, destinada a un auditori juvenil, va ser finalista de la XXIV edició del Premi Edebé.
Quin argument té “El espejo”?
Tracta d´una nena que es diu An-na, a qui els seus pares s´han divorciat i la seva àvia acaba de morir. Amb la mare, se´n van a passar les vacances a la casa de camp que era de l´àvia. I allà veu que la seva àvia li ha deixat un mirall d´herència on es reflecteix una nena que pertany a una altra època i es fan amigues, i tenen converses a les nits. L´Anna descobreix uns secrets del passat que desconeixia.
El seu primer llibre, “La W”, era per a un públic infantil i “El espejo” és per a un públic juvenil. Hi ha algun motiu per al canvi?
No tinc un objectiu marcat i, quan se m´acut una història, ella mateixa ja em diu a quina edat va dirigida. Quan se´m va ocórrer, ja vaig pensar que seria ideal per a la gent d´aquesta edat. Però també pot agradar a la gent adulta. El que tinc clar és que em sento còmoda amb el públic infantil i juvenil i no em plantejo escriure literatura per a adults, de moment.
La joventut és un públic receptiu, tot i la gran oferta d´oci actual?
Crec que sí. És veritat que ara tenen moltes coses al seu abast com els mòbils o les tauletes. Sobretot, de nenes, me n´he trobat moltes que els agrada llegir. Hem de fomentar que els joves llegeixin més amb bones històries.
Li agradaria poder viure només d´escriure novel·les?
Sí, m´encantaria, però és molt complicat, a menys que siguis J. K. Rowling i tinguis la sort d´escriure un best-seller com “Harry Potter”. És difícil viure de la literatura i, de fet, tots els escriptors que conec la combinen amb altres feines.
Hi ha antecedents d´escriure literatura a la seva família?
No. A la meva mare, li hauria agradat molt ser escriptora i sempre m´ho havia dit. Però som una família a la qual ens agrada molt llegir i estem acostumats als llibres des de petits i ens agraden moltíssim. De petita, preferia anar a la biblioteca a llegir que jugar al carrer. Quan llegeixes tant, suposo que et vénen les ganes d´escriure.
La família són els més crítics amb els seus escrits?
Les meves germanes van llegir el llibre i els va agradar molt. Els demano que siguin crítiques, que em diguin què no està bé, però diuen que els agrada, no sé si és perquè som germanes.
S´ha format per ser escriptora o és una autora més aviat autodidacta?
Quan tenia 11 anys llegia els llibres de l´Enid Blyton, i fins i tot vaig escriure un llibre curtet, que ja no sé on para. Sempre m´ha agradat, però no tenia temps. Fa set anys vaig apuntar-me a un curs de narrativa i vaig decidir aprofundir-hi una mica més, i vaig fer l´itinerari per a escriptors de l´Ateneu, que són tres anys, i allà vaig aprendre moltes tècniques d´escriptura, que he pogut aplicar després als llibres.
Per escriure, és més important el talent o la tècnica?
Crec que t´ha de resultar fàcil escriure i has de tenir històries per explicar, però la tècnica hi influeix moltíssim. Aprens a no cometre errades comunes i, a mi personalment, em van ajudar molt aquests tres anys a l´Ateneu.
Es basa en vivències personals o tot recau en la imaginació?
Hi ha coses personals, alguna vivència o fets que t´ha explicat la teva mare de petita. Però el noranta per cent és ficció.
Costa molt posar-se a escriure si es tenen moltes ocupacions?
Sí, per això he trigat tres anys a fer aquest llibre, perquè l´he fet als caps de setmana o al temps lliure. Escriure és una tasca en solitari, però els personatges de la novel·la també t´acompanyen molt.
És la millor manera de donar-se a conèixer guanyar un premi?
Sí, els premis són interessants. Estic en una agència que em representa, i és la que em va aconsellar que m´hi presentés. És molt difícil arribar a la final i estic contenta d´haver-ne estat finalista.
Quins autors li agraden més?
Molts. Si hagués de destacar algú, m´agrada molt César Mallorquí, que escriu aventures, i també m´agrada una escriptora gallega que es diu Ledicia Costas, que escriu llibres molt divertits i originals. També m´agrada molt una que no és coneguda, Rocío Carmona. I després me n´agraden molts d´altres de més coneguts.
Parla cinc idiomes.
Sí, castellà, català, francès, anglès i holandès. A la feina faig servir molt l´anglès. He fet moltes traduccions, sobretot tècniques. Si em decidís per aprendre un altre idioma, m´agradaria el japonès. Però com a curiositat, no per la feina. És un país que m´inspira moltíssim i no descarto escriure una novel·la ambientada al Japó.
