El Vallès Occidental és un territori on la marxa de l’economia té especial influència. Com a motor econòmic de país, amb una important aportació al PIB català de prop del 12%, és un mirall on s’accentuen els períodes de bonança però també els de recessió. La situació econòmica de crisi dels darrers anys ha colpit amb força el territori però, tot i això, hem sabut guanyar població i mantenir una situació estructural de producció industrial i de serveis que ens ha posicionat en una bona casella de sortida per a la recuperació. Però, com estem sortint de la crisi? En quines condicions estem preparant el futur?
El Vallès Occidental ha tancat l’any 2016 amb un important creixement del seu teixit socioeconòmic i ha consolidat el canvi de tendència iniciat l’any 2014, després de sis anys anteriors de pèrdues constants. Aquest cicle de tres anys ha permès recuperar més de la meitat dels llocs de treball i el 34% de les empreses destruïdes de 2008 a 2013. Si el 2017 manté la tendència de creixement, les xifres absolutes a l’acabar l’any es situaran molt properes a les registrades l’any 2008. Cal destacar també que el creixement anual d’empreses i, sobretot, de llocs de treball a la comarca ha estat superior al creixement registrat a Catalunya, aportant el 14% dels 110.979 llocs de treball creats al conjunt del país.
Però hi ha dos factors que ens han de cridar l’atenció i als quals hem de posar remei si volem sortir de la crisi en les millors condicions. El primer que ens preocupa és que un sector com la construcció ha crescut 2 punts per sobre de la mitjana comarcal, mentre que la indústria ho ha fet per sota. La construcció continua la forta acceleració iniciada l’any 2014 i destaca, sobretot, el creixement de l’ocupació en la construcció de carreteres i d’edificis i les activitats de promoció immobiliària, que han generat el 62% dels nous llocs de treball en aquest sector. També ens preocupa l’increment del 6,9% del preu dels lloguers dels habitatges el 2016, segons dades del govern català.
Ara per ara, doncs, es donen totes les condicions perquè es pugui produir una nova situació de bombolla immobiliària. Totes, excepte una: les facilitats per obtenir crèdit per a hipoteques que hi havia fa 10 anys no hi són ara.
D’altra banda, és ben cert que la construcció genera plusvàlues i aquestes són una gran font de finançament per als ajuntaments. Els ens locals tenim un caramel davant nostre i hem de ser capaços de no caure en la temptació. Hem de seguir fent polítiques d’habitatge, intervenint en el mercat, i apostar per la indústria com a sector productiu que enforteix el teixit econòmic. Hem de ser capaços de continuar aquesta aposta industrial per continuar sent motor. Hem de fixar la mirada en el potent teixit industrial de la comarca i apostar per nous sectors industrials.
Des del Vallès Occidental ho estem fent. Endegant noves mesures del pacte per la reindustrialització que incideixen en qüestions com la preservació del sòl industrial, la definició del model territorial de comerç, l’impuls de mesures de bones pràctiques en l’àmbit de la fiscalitat local amb afectació a l’activitat econòmica, l’aposta per la formació professional, el desenvolupament d’accions d’ocupació de foment de la indústria… També volem apostar per l’economia circular i tot el que suposa en la seva aplicació en la simbiosi industrial, els preus dels materials i l’energia i la innovació i l’aprofitament de tecnologies.
Perquè la indústria ens pot ajudar en la segona qüestió que ens preocupa: la temporalitat i la baixa estabilitat de la contractació. El ritme de contractació trimestral del 2016 s’ha situat per sobre dels 80.000 contractes, el millor registre des de l’any 2008. Tanmateix, la contractació indefinida ha passat de representar el 20% abans de la crisi, l’any 2009, a només un 14% en els anys posteriors. Per tant, la contractació temporal es situa al voltant del 86% de la total.
Així doncs, necessitem activar mesures que permetin disposar d’una millor qualificació de la població activa i d’un teixit empresarial més competitiu, requerint de treballadors i treballadores de major qualificació. I és cert que la indústria ocupa perfils més alts i té una contractació més estable. La comarca ha demostrat la seva capacitat de resiliència per continuar sent lloc de referència. Tenim una fortalesa com a territori que hem sabut mantenir i, el darrer any, fins i tot hem guanyat un 17% d’habitants, mentre que el conjunt de Catalunya en perdia un 10% per l’efecte negatiu de pèrdua d’habitants d’algunes comarques. Hem de saber aprofitar el potencial humà, social, tecnològic, industrial, universitari i empresarial per mirar el futur amb garanties. Per posar les bases per a una recuperació econòmica de qualitat.
L’autor és president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès
