Sembla que la gran notícia d’ahir va ser la condemna a Mas. Dos anys. O, com di-uen alguns mitjans madrilenys, "només" dos anys d’inhabilitació. Òbviament, esperaven una cosa més excitant: una bona temporada a galeres, o a pic i pedra en alguna remota pedrera, per no parlar de mètodes més expeditius i exemplars… Però aquesta no va ser la gran notícia de dilluns. No. Venia d’Escòcia, que forma part d’un regne on les coses van d’una altra manera, tot i que no és cap paradís. Just mentre aquí castiguen Mas (moderadament, és cert, amb la dosi justa de mala llet), allà comencen a parlar de fer un segon referèndum perquè podria ser que preferissin ser europeus abans que britànics… El contrast és espectacular, com ja ho va ser en aquelles èpiques, líriques i simbòliques jornades de la "consulta participativa" del 9-N. I clar, quin remei, els que ens acusem d’haver votat aquell dia no tenim altra opció que fer costat a Mas, encara que només sigui en part i amb infinites reserves. Em costa, sí, però també m’indigna veure’l condemnat per això i no per altres coses molt més greus. Li reconec valor (interessat) en jugar-se-la pel 9-N, igual que li retrec poc valor davant dels jutges. Mas ha estat un president de la Generalitat nefast, amb un balanç penós, posem que al nivell de Montilla i a anys llum de Pujol o Maragall, per defectes que tinguessin els dos. Tanmateix, per una vegada va fer el que havia de fer, posar les urnes de joguina, que no va ser poc. Era un desafiament pacífic però seriós, i ara arriba la factura. Quin favor (fa lleig de dir-ho, però hi ha moltíssima gent que ho pensa i calla) li han fet al seu partit, que almenys podrà intentar l’operació fugida del pujolisme i el masisme, després de l’autocombustió del duranlleidisme. I quina empenteta, també, al sobiranisme i l’independentisme. A canvi, què hi farem, és just fer el que no pensava que faria mai: estar en això al costat de Mas (en això i només en això i amb totes les cauteles) i tenir cada dia una mica més d’enveja dels escocesos i dels britànics. No són angelets, però estan a anys llum de Rajoy, el susanisme i el madrilenyocentrisme. I fan política, cosa que aquí és alta traïció i acaba als tribunals.
