Què és l’optimisme intel·ligent? No és veure la vida de color de ro-sa, com alguns poden pensar. Tampoc és la necessitat de veure el costat positiu de les coses amb passivitat, per la necessitat d’obviar el cantó negatiu. No és una manera d’acceptar la realitat vingui el que vingui. El que fa un optimista és observar la realitat estigui com estigui, però amb la convicció que aquella realitat pot millorar. És una actitud amb la qual la persona optimista mai negarà la realitat, tot el contrari, l’accepta. Però tria l’optimisme per enfrontar-se a ella, i com que creu que les coses poden millorar, conscientment i inconscient, actuarà perquè siguin així. Aquesta és la clau d’aquest concepte: és una actitud d’acció, la qual fuig de les excuses que fan no enfrontar-se a la realitat que vivim. En aquest punt podríem identificar la procastinació, que és la tendència a postposar les coses que hem de fer. Algunes són importants i poden tenir conseqüències negatives a curt termini (estudiar per a un examen, passar la ITV, pagar deutes…) i altres tenen menys importància, encara que a llarg termini poden esdevenir un inconvenient (fer exercici, posar la rentadora, arreglar una aixeta…). No som capaços d’entendre què canviarà amb el temps, el que volem ara i el que voldrem en el futur. Segur que, més d’una vegada, has comprat plàtans, enciams i pomes i després els has llençat perquè has escollit menjar un iogurt o un gelat. És possible que entendre’n el motiu t’ajudi una mica a superar aquesta tendència, en canvi el millor és buscar la solució. Si t’adones quan procastines estàs escollint fer el que vols, en lloc d’escollir el que hauries de fer o el que és el correcte. No pots preveure quan arribarà el moment de la temptació, però arriba i… Com que no tens res planejat, hi caus. Sempre tendim a escollir el que anem a gaudir en el moment present, enlloc del que gaudirem en el futur.
Per deixar de procastinar, has de ser realista sobre les teves tendències a postposar la feina i no ser tan confiat sobre la teva capacitat de fer-la en un futur. Les persones que admeten les seves debilitats en aquest sentit tenen més capacitat per millorar i comprometre’s per fer les coses. Així que prioritza, és important que sàpigues quines coses són les més importants a acabar i en les quals t’has de focalitzar. I planifica, organitza de forma estratègica quines tasques has de fer per complir un objectiu. Aquesta planificació pot ser diària, mensual o anual, segons l’objectiu. Una manera molt senzilla de planificar el teu dia de forma efectiva és fent una llista de les tasques per acabar i si les posem per ordre ja les tindrem prioritzades. Senzill, no?
Les persones optimistes tendeixen a veure en totes les circumstàncies de la vida la part positiva, una forma constructiva d’interpretar la realitat. Però existeix un altre sector de persones contràries a l’esmentat, aquelles que tendeixen a tenir una actitud davant les circumstàncies de la vida negativa, en aquest cas són les persones pessimistes. Aquestes interpreten qualsevol cosa com el pitjor i pensen amb freqüència en el que pot ocórrer, avançant-se i imaginant un futur més incert i hostil. Òbviament hem de trobar l’equilibri, no es tracta de pensar que no passarà res dolent mai, que tot ens sortirà sempre bé, es tracta de saber afrontar allò dolent sense negar-lo, però centrant-nos en les possibles solucions, més que en el problema.
Les persones pessimistes que s’avancen al futur d’aquesta manera pateixen molt i gratuïtament, sense necessitat, abans que passi res. Per tant, l’optimisme intel·ligent significa: assumir que les coses poden anar bé, regular o malament, i saber veure el costat bo o l’aprenentatge que poden aportar-nos aquestes situacions. L’important no és el que succeeix, sinó el que faig davant la situació: l’actitud. L’optimisme intel·ligent en el món empresarial significa ser proactius i focalitzar tots els nostres esforços a treballar per millorar allò que ens sembla que no va bé sense perdre el temps a lamentar-nos-en.
L’autora és consultora-coach-formadora
sonia@soniacaballero.es
