Sóc optimista respecte de la innovació a l’administració pública. No tant perquè confiï en la capacitat de l’administració per canviar, sinó perquè no tindrà més remei. No hi haurà opció, a no ser que es renunciï a una gran part de valor públic que les tecnologies emergents permetran de crear. El tsunami tecnològic i de canvis socials associats que s’acosta és de tal dimensió que l’administració canviarà i, a parer meu, ho farà més ràpidament que ho va fer en l’adopció del món d’internet i les arquitectures digitals vinculades. Emergeix el món 4.0, alguns el bategen com la quarta revolució industrial. Sorgeix de la convergència d’un conjunt de tecnologies: internet de les coses, el Big Data, la intel·ligència artificial, la robòtica, la impressió 3D, la computació quàntica, la realitat virtual i el Blockchain. La ciberseguretat actua com a infraestructura de les tecnologies anteriors.
Aquest nou paradigma tindrà un impacte similar al que en els anys noranta va tenir internet però ara ja ens agafa més familiaritzats amb el món digital. La internet de les coses ens permetrà redefinir una ciutat realment digital i gestionar-la més centrada en el ciutadà. Sensoritzarem fins i tot els residus. El volum enorme de dades, entre d’altres vinculades a la internet de les coses, permetrà gestionar la complexitat de la ciutat d’una forma molt diferent. L’anàlisi de dades massives possibilitarà predir, personalitzar i correlacionar molt vectors de la realitat que ens disposarà a gestionar les ciutats amb un nivell de profunditat com mai hem fet. Servirà per ajudar a decidir enclavaments de qualsevol servei, per anticipar necessitats socials o per personalitzar iniciatives públiques amb gran precisió. La intel·ligència artificial ajudarà a prendre decisions en entorns de Big Data i servirà per gestionar el trànsit o la seguretat d’una forma absolutament diferent. La computació quàntica facilitarà reproduir amb enorme rapidesa models complexos com l’urbanisme d’una ciutat i prendre opcions sobre el futur de la ciutat segurament expressades en reproduccions de la ciutat a escala impreses en tres dimensions. La realitat virtual ens deixarà visitar edificis històrics des del carrer estant les 24 hores del dia. La robòtica sumada a la intel·ligència artificial automatitzarà tant rutines físiques com intel·lectuals i, com passarà en el món privat, tindrà un impacte en l’ocupació.
Però la tecnologia que pot ser realment disruptiva per a l’administració és el Blockchain, perquè pot acabar substituint les administracions en molts processos fent que la seva intermediació deixi de ser necessària. El Blockchain funciona com una base de dades estructurades en xarxa. Fa possible que els ordinadors puguin gestionar informació compartint un registre sincrònic i descentralitzat, molt segur. Un procés de traçabilitat absoluta, on qualsevol canvi quedaria registrat a tots els usuaris de la xarxa vinculats a una transacció o a un procés. El potencial disruptiu del Blockchain és tan gran que ha estat capaç de crear una nova moneda, les Bitcoins, que no necessita d’un banc central. El Blockchain si acaba sent una solució més fàcil, més precisa i més àgil que moltes administracions burocràtiques i lentes s’imposarà perquè els ciutadans no voldran renunciar als seus avantatges ni a les seves eficiències. El Blockchain serà una eina extraordinària per lluitar contra la corrupció i superarà l’actual dictadura de la transparència que viuen les administracions i que, tal i com es fa, només està servint per reburocratitzar-les. El Blockchain serà la transparència radical.
Potser el que més m’ha sorprès en els darrers mesos és l’intent d’aplicar lògiques d’"uberització" a l’administració. Fa poc vaig participar en un projecte al Londres metropolità de realitzar les obres de manteniment urbà de poca dimensió en un sistema uberitzat que permetia que petits constructors o manyans o fusters resolguessin amb molta eficiència aquestes petites obres públiques. També he vist que en països on la sanitat és bàsicament privada es proven sistemes uberitzats d’atenció a la salut dels ciutadans.
La política no desapareixerà, però potser en el futur es canalitzarà menys a través de l’administració dels funcionaris que coneixem avui. Segurament aquestes tecnologies emergents ens possibilitaran una democràcia amb més opcions i amb més qualitat. D’alguna forma hi haurà l’opció de superar alguns dels paradigmes de l’Estat modern. La política serà imprescindible per superar algunes de les conseqüències socials d’aquesta nova discontinuïtat tecnològica. Caldrà estar molt atent a lluitar contra les desigualtats, encara que segurament hi lluitarem de formes diferents a les del segle XX. Les administracions no poden operar com un mercat, seria un desastre absolut. Però si l’administració és desproporcionadament lenta es trobarà que el tsunami 4.0 li passarà per sobre.
