El XLIII premi Ciutat de Terrassa de Teatre acull de nou un altre clàssic del segle XVIII, Carlo Goldoni, amb l’obra «L’Hostalera». El grup Artístic Carles Xena d’Arenys de Mar , dirigit per Josep M López, ens interpretà, diumenge, aquesta obra del dramaturg venecià. Goldoni (Venècia 1707, París 1793), destaca per tractar temàtiques intemporals que fa dos segles que s’interpreten arreu del món. «L’hostalera» n’és un exemple. La protagonista, la Mirandolina (Nia Raboso), és una dona intel.ligent i segura de si mateixa i té habilitat per encisar els homes que s’allotgen al seu hostal. El regeix ella sola amb l’ajuda de Fabrici (Sergi Navarro), un cambrer fidel a la família de la seva mestressa i còmplice de totes les arts que utilitza aquesta per esquivar, o no, els seus pretendents.
Per la fonda passen una sèrie de personatges que no són més que el reflex de les classes socials d’aquella època. Per davant de l’espectador van desfilant : el marquès de Quatrecases (Jordi Sàbat), amb «molta terra a l’Havana» però les butxaques buides, que ridiculitza la decadència de l’aristocràcia ; el comte de Flordalba (Manel Pica) , un nou-ric que només presumeix de diners; o un misogin , el cavaller de Ribesquerpa (Josep Riera) que es rendirà als poders de seducció de l’hostalera . Però la raó i el sentit comú, conceptes il.lustrats , s’imposaran per sobre de les intencions dels protagonistes.
Unes comediantes, l’Hortènsia (Maria Ros) i Deianira (Raquel Gil), donaran la pinzellada de color i humor fent-se passar per dames mentre es burlen de l’aristocràcia (picada d’ullet de l’autor a la Commedia dell’arte?). Els aparts que fan els personatges cada vegada que exposen els seus pensaments també donen un to de frescor a l’obra , trencant la quarta paret tot dirigint-se al públic directament.
L’escenografia, senzilla, amb quatre portes per on surten i entren els actors i una taula al mig amb quatre cadires, despista una mica a l’espectador que no acaba d’entendre quines són les habitacions de cada convidat ja que entren i surten aleatòriament sense definir la cambra que pertany a cadascú.
En conjunt hem gaudit d’una bona obra on els actors i les actrius han sabut captar la personalitat de cada caràcter ,el prototipus que representen i han transmès amb gràcia i naturalitat una obra que sota l’aparença de comèdia ens retrata una època decadent .
