Opinió

Una òpera del segle XXI

Hi ha òperes que impressionen per la música, altres per les veus, altres per la temàtica i n’hi ha que et deixen amb la boca oberta per la posada en escena. Això últim passa amb "Quartett", l’òpera del compositor milanès Luca Francesconi (1956); el llibret és del mateix Francesconi, escrit en anglès i basat en l’adaptació del dramaturg Heiner Müller de la novel·la de Pierre Choderlos de Laclos "Les amistats perilloses", aquella obra que ens va seduir a la pantalla gràcies a la pel·lícula de Stephen Frears de la mà de Glenn Close i John Malkovich, personatges cínics, mordaços i temibles plens de sensualitat.

L’òpera està al mateix nivell d’erotisme i sensualitat però més enllà de l’afany provocador aquesta òpera mostra el futur de l’espectacle total, perquè en ella es donen la mà la tecnologia multimèdia, l’arquitectura en una habitació penjada en el no res, sostinguda per cables com si d’un pont de Santiago de Calatrava es tractés. Francesconi ha perfeccionat la maquinària teatral i es permet mostrar diversos nivells de lectura als quals Àlex Ollé (la Fura dels Baus) dóna el seu toc furer a la direcció escènica. Dos cantants, dos amants i canvia de rol, dos oposats que inicien com la mantis religiosa el procés de lluita amorosa destructiva. L’objectiu ideològic de l’òpera és mostrar la decadència de les relacions de parella d’una societat burgesa en plena decadència que viu fora de la realitat, en la seva cambra, a la seva habitació, en la seva caixa presó envoltada d’alcohol, plaers i llibres.

L’escena es compon a partir d’una caixa de 24 metres quadrats suspesa on es troben tancats en aquest ritual destructiu el baríton escocès Robin Adams, que interpreta el vescomte Valmont, i la mezzosoprano també escocesa Allison Cook. Una escenografia brillant d’Alfons Flores, un dels més grans escenògrafs catalans que ha treballat amb Calixto Bieito, Josep Maria Mestres, Carlos Wagner, Joan Anton Rechi i el mateix Àlex Ollé. La seva és una escenografia que és una indagació en els elements que pot oferir-nos la tecnologia de la imatge, una posada en escena que uneix la dimensió estètica i metafòrica, tot al servei d’un gran espectacle que sobrepassa els límits operístics.

"Quartett" arriba al Gran Teatre del Liceu per ensenyar-nos fins a on poden col·laborar les tecnologies, el cinema, la música, el teatre i l’òpera. La producció és del Teatre de l’Scala de Milà, on es va estrenar l’any 2011, des de llavors s’està representant arreu del món. La música per descomptat mostra tots els trets de les obres del segle XXI, en una direcció de Peter Rundel que dirigeix l’Orquestra Simfònica del Liceu, combinada amb la ja registrada i electrònicament per l’Institut d’Investigació Musical de París. El futur de l’òpera sens dubte transitarà per les veus i la música, però sobretot per la investigació de les noves tecnologies i la seva aplicació a l’escena.

To Top