Inquiet, exigent i amb una creativitat desbordant, Ferran Adrià va néixer fa 54 anys destinat a ser un dels millors cuiners del món. Allunyat dels fogons des de fa temps, porta anys viatjant arreu del món per investigar i divulgar el seu coneixement. Precisament aquests dies participa en el projecte de Carrefour “La Caravana de la Salut” mentre segueix treballant en el nou elBulli1846.
Són moltes les entrevistes que li demanen aquests dies. A no totes pot accedir i a d’altres els pot dedicar poc temps. I és que aquesta icona internacional de la cuina, ambaixador de la restauració catalana, té l’agenda replena d’actes i projectes.
Actualment té molts projectes entre mans, com el que està presentant aquests dies de “La caravana de la salut” o el nou elBulli 1864. Com s’organitza per fer-ho tot?
Treballant molt. Avui, per exemple, porto treballant des de dos quarts de sis del matí i plegaré cap allà les nou del vespre, sense parar. Però estic molt content.
Per què són importants iniciatives com “La caravana de la salut”?
Aquest projecte està relacionat amb el de Disney de “Te cuento un cuento” i per a nosaltres és molt important perquè significa aportar el coneixement teòric. A vegades sembla que cuinar només sigui agafar un ganivet però va més enllà.
De fet, vostè està molt involucrat a traslladar el coneixement. Per què és tan important l’educació?
Perquè si volem un món millor hem de fer persones millors. I l’educació per tant és fonamental.
Què va fer el Bulli en aquest sentit?
Doncs va canviar la manera de relacionar-se amb el món de la cuina.
I quin paper juguen programes com “Masterchef” a l’hora de traslladar aquest coneixement?
Doncs estic a favor d’aquests programes, sempre que es tingui clar que és entreteniment. Es tracta d’un cordó umbilical entre els qui són els professionals i la gent de casa.
Utilitzem molt la paraula “gastronomia” però què significa?
Hi ha diverses accepcions. Una és alimentar-se amb la voluntat de menjar bé. Però també és una manera de cuinar servint aquesta voluntat (aquí és on entraria tot el coneixement que es genera al voltant de l’alimentació).
El New York Times el va comparar amb Dalí. És vostè un geni o una persona que ha treballat molt per aconseguir el que té?
Jo sóc cuiner. És cert que he treballat molt i que amb el Bulli vam fer moltes coses. Però hi ha molta altra gent que també fa coses importants.
Ha afirmat en alguna ocasió que va anar a parar al Bulli pels biquinis, ja que estava situat a la Costa Brava. És cert?
És veritat. A veure, jo era jove i estava fent la mili quan un noi que treballava al Bulli em va comentar d’anar-hi, dient-me que hi havia molta “juerga”. Això només va ser el principi, perquè jo tampoc tenia clar si volia dedicar-me a la cuina.
I com arriba un jove autodidacte que no està segur de dedicar-se a la cuina a fer-se propietari del Bulli i aconseguir tot aquell èxit?
Amb molts anys i molta feina. I també es tracta d’estar al lloc adequat en el moment adequat.
Enyora aquella feina?
No. I ara, a més, tornarem; d’una altra manera, però tornarem.
I passa de cuinar a investigar, a fer projectes com el de Disney, fins i tot ha rebut el reconeixement de l’Orde del Sol Naixent de Japó. Tot això és una gran pressió?
Relativament. Una persona que guanya 800 euros, té tres fills i no arriba a final de mes té molta pressió. Cadascú té la seva.
La investigació i la innovació són essencials en cuina?
Del tot. Estem on estem per la innovació i crec que tota la societat necessita tenir una actitud innovadora. Si no, el món no evoluciona.
Inquiet i exigent, sempre es pregunta el perquè de les coses. És aquesta la clau de l’èxit?
N’és una part molt important. Cal qüestionar-ho tot i no donar mai res per fet.
És el que fan al BulliLab?
Sí. El que fem és qüestionar, investigar i donar resposta a aquestes preguntes.
Ara té previst tancar el BulliLab i obrir, a principis de 2018, elBulli1846 de nou a Cala Montjoi. Però, què serà i com s’hi treballarà?
És molt complex. Es tracta de fer un Lab expositiu, un laboratori d’innovació.
Però, allà, s’hi podrà menjar?
No com ho entenem, serà diferent. Ho descobrirem de mica en mica.
Aquesta vegada però no comptarà amb Juli Soler com el primer cop…
Fa temps que ja faig projectes sense ell. Però és clar que el trobaré a faltar, molt. L’enyorem cada dia.
Ha dit que si tingués fills no hauria arribat fins aquí. A què més ha hagut de renunciar?
A veure. Per les circumstàncies no vaig tenir fills però es poden tenir fills i arribar on jo he arribat. Renunciar-hi? No. No em puc queixar.
