Opinió

La tomba del 3% i la mutació

Sí, a Madrid hi ha gent molt dolenta, decidida a enfonsar com sigui qualsevol aspiració catalana a ser alguna cosa més que una mena de Franja: un espai residual, amb una mica de folklore lingüístic i para de comptar. Sí, a Madrid l’àngel de la guarda Marcelo ha fet de les seves, acompanyat dels efectes diabòlics del "florero" de la Camarga, dels conspiradors saragossans, de les alícies al País de les Meravelles, les exnovietes i tot el que es vulgui… Però, com deia Maragall (i ni els seus no van voler escoltar), vostès tenen un problema i aquest problema es diu tres per cent. Un problema que començava en un palau, el de la Música, continuava en un altre palau, el de la Pujolaritat, i estenia les seves xarxes arreu de Catalunya i part de l’estranger, sense massa manies: des d’Andorra fins a l’aznarisme i el felipisme, o el juancarlisme, gràcies a allò que s’anomena "patente de corso" i que els monarques atorguen generosament a canvi d’alguns petits favors. Maragallades, sí, però ja veiem que no anava tan desencaminat… Aquests dies, amb el judici del cas Palau (el de la Música, però també l’altre), es veu clarament que no tot el mal està a Madrid: aquí també teníem una monarquia corrupta que aspirava a perpetuar-se al tron i que va deixar un hereu temporal, provisional, mentre preparava el terreny per consolidar la dinastia pel bé de la pàtria. Aquí està el nus que bloqueja el futur del catalanisme (paraula que s’ha perdut pel camí aquests darrers anys), un nus que caldrà deslligar abans de "passar pantalla", que és el que agradaria a tots els que jugaven al joc del tres per cent i van abraçar l’independentisme com a única esperança de sobreviure al naufragi. Llàstima per aquest president digne que és en Puigdemont, però el que necessita el catalanisme, abans de continuar, és fer neteja: judicial i simbòlica. Després de la catarsi del tres per cent, que no és culpa de cap malvada bruixa madrilenya, vindrà una mutació imprescindible. I ja veurem. Però ara per ara aquesta herència és una llosa. Com ja imaginava Tarradellas, que tenia claríssim qui era realment el personatge…

To Top