Mercè Rodoreda, mentalment la tenim a la caixa de les novel·listes, però el món del teatre en aquests darrers temps s’ha entestat a situar-la entre les dramaturgues del segle XX. Fa poc vam assistir a l’èxit de públic de la versió teatral de la seva millor novel·la, “La plaça del Diamant”, interpretada per Lolita, i ara el Teatre Nacional de Catalunya ha revisitat la seva peça teatral “La senyora Florentina i el seu amor Homer”, que es va estrenar sota la direcció de Mario Gas al Teatre Romea i ara n’agafa el testimoni Sergi Belbel, que fa una intel·ligent, divertida i absolutament captivadora direcció d’actors, sota les seves mans de mestre el text ofereix més del que a primera vista sembla.
En el repartiment tenim Mercè Sampietro (Florentina), Elisabet Casanovas (Zerafina), Toni Sevilla (Homer), Teresa Urroz (Júlia), Carme Callol (Zoila), Enric Cambray (Jaume, Francisquet, Miqueló i vigilant), Margarida Minguillón (Perpètua) i Gemma Martínez (Sra. Rosa/noia).
Sense cap mena de dubte hem d’aplaudir aquesta producció del Teatre Nacional de Catalunya, perquè aquesta ha de ser la funció dels teatres públics, la de redescobrir els autors que formen part de la història de la literatura d’un país. Mercè Rodoreda escriu una comèdia que uneix la dimensió de la comèdia i la part de reivindicació del paper de les dones. Rodoreda és una escriptora de primer nivell i va escriure una comèdia que se’ns fa curta.
Sergi Belbel llegeix una Rodoreda en la qual posa en funcionament tot el seu talent al servei de la comèdia, al servei d’una comèdia paròdica, caòtica, lúdica, irònica, còmica i reivindicativa del paper de les dones. Una comèdia de costums brillant, divertida, amena i subtilment irònica, amb un final èpic.
Per trobar el paper de la criada, Zerafina, ha costat tres mesos de durs càstings, perquè Sergi Belbel volia una jove que s’aproximés als 18 anys, propis del personatge, i l’espera ha valgut la pena perquè Elisabet Casanovas treballa amb mecanismes d’alta precisió el seu personatge papizot i innocent, i encarna la ingenuïtat i el deliri del que és còmic.
Sergi Belbel ens presenta “La senyora Florentina i el seu amor Homer” tot col·locant la seva vista en cinc dones al barri de Sant Gervasi de Barcelona del 1915, a la recerca de l’alliberament personal, la història d’una gran amistat de dones soles que no suporten la utilització que els homes en fan. La ingènua Florentina espera com Penèlope el seu príncep blau però res és el que sembla, ni les coses semblen anar per on haurien d’anar. Sergi Belbel capta com ningú el món femení, les seves maneres de reformular la llibertat personal dels seus personatges, mecanismes manejats amb la minuciositat d’un rellotger suís i engreixats amb un humor que s’enganxa d’espectador a espectador.
L’escenògraf ha transformat la Sala Gran del TNC en una galeria d’un baix del Sant Gervasi modernista, on les flors que tant adorava Rodoreda envaeixen l’espai escenogràfic de la mà de Max Glaenzel.
Sens dubte, “La senyora Florentina i el seu amor Homer” és la millor producció del TNC de l’any.