Opinió

Per què la música ens provoca emocions?

Des de la Prehistòria, la música és fonamental en totes les cultures. Va sorgir de manera simultània al llenguatge, degut a la necessitat de comunicar-se i cooperar, per tant està interioritzada dins nostre des de fa milions d’anys. En l’antic Egipte els signes jeroglífics que representaven la paraula música eren idèntics als que representaven els estats d’alegria i benestar. Resulta, doncs, un element facilitador en la comunicació i l’expressió, sent especialment significatius els seus efectes en persones amb alteracions comunicatives.

La música des de temps enrera ha anat mostrant la seva gran capacitat per incidir en la vida de les persones, afectant d’una manera agradable o desagradable les emocions, ment, cos i esperit. La psicologia compleix un paper molt important en aquest procés, donat que coneixent els mecanismes d’acció de la música sobre la resposta emotiva de la persona pot utilitzar-se com a eina positiva per al benefici de les d’aquestes, utilitzant la música com un canal que permeti l’estimulació de processos cognitius, la millora d’estats emocionals, el tractament de problemes psíquics o la intervenció sobre l’autoestima, entre d’altres, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones o grups. Des del punt de vista cognitiu, les emocions produïdes per la música depenen directament de les experiències prèvies de les persones, així com de les associacions que realitzem de l’estimulació emocional amb les situacions en què les escoltem.

La música té la capacitat de provocar en tots nosaltres respostes emocionals. Les emocions poden classificar-se en dues dimensions, positives o negatives, i la seva intensitat, alta o baixa. Les emocions positives produeixen conductes d’aproximació i les negatives, conductes de retirada. No obstant això, si observem les respostes fisiològiques davant les emocions i les respostes emocionals que provoca la música, aquesta indueix canvis fisiològics en nosaltres com qualsevol altre estímul emocional. Per tant, ens preguntem: associem una peça musical a cada emoció? Una música ens pot evocar una emoció només escoltant-la? Segur que tothom ha experimentat aquesta sensació.

La relació entre la música i les emocions és indiscutible.

L’oïda és el nostre sentit més poderós emocionalment, és el que ens aporta la font més gran d’emocions. El fetus, a partir del cinquè mes de gestació, reacciona als estímuls musicals, a la vegada que és molt sensible als sentiments que la música provoca en la mare. Entenem, doncs, per què ens aconsellen que les dones quan estan embarassades cantin i parlin al seu fill o filla, ja que, mitjançant la veu i la melodia, podem transmetre sensacions de pau i tranquil·litat, d’alegria i felicitat, però també de ràbia i odi.

El seu impacte perdura i influeix en nosaltres més del que ens pensem per la càrrega emocional que transmeten. I per què passa tot això? Doncs perquè, quan escoltem música que ens agrada, s’activen substàncies químiques en el nostre organisme que actuen sobre el sistema nerviós central. S’estimula la producció de neurotransmissors com la dopamina, oxitocina, endorfines…, obtenint un estat que afavoreix l’alegria i l’optimisme en general.

La música té la capacitat d’ajudar-nos a canviar el nostre estat d’ànim si ho desitgem. Paral·lelament, triem la música d’una manera coherent amb l’estat d’ànim que sentim. Si volem pau i tranquil·litat posarem segurament música clàssica o molt tranquil·la, en canvi si estem molt animats i amb un estat emocional alt i d’alegria la música serà totalment diferent, amb uns ritmes més alts i ràpids.

Així doncs, la música també té un gran component social i s’encarrega de la sincronització de l’estat d’ànim de grups de persones, un clar exemple és si observem el comportament dels assistents a un concert, on podem veure persones exaltades amb una cançó i al cap d’uns minuts amb cares melancòliques i els mòbils fent d’encenedors.

En el coaching es fa servir la música com a ancoratge per esdevenir estats emocionals, com hem esmentat abans, fent visualitzacions, revivint moments que em dirigeixin, en un moment determinat, a un estat mental que es va establir alguna vegada en el passat.

Concloc l’article convidant-vos a identificar les emocions que us provoquen algunes músiques per així poder induir estats emocionals conscients en el moment que desitgem.

L’autora és consultora, coach i formadora

To Top