Des de les talaies del poder ens diuen que el perill per a la democràcia ve de fora -terrorisme islamista, immigració. No, el perill ve de dins de la pròpia democràcia, els seus enemics han sorgit del seu si. Si ens fixem en alguns elements constitutius de la democràcia, com el progrés, la llibertat i el poble, ens adonem que si un d’aquests elements s’imposa sobre els altres es converteix en un perill: el progrés esdevé "messianisme"; la llibertat, "ultraliberalisme", i el poble, "populisme". Aquests són els autèntics enemics de la democràcia tal com es percep clarament a Europa i Nord-Amèrica. Aquesta és la tesi de Tzvetan Todorov (1939-2017), filòsof, originari de la Bulgària comunista i resident a França fins al dia de la seva mort, el 7 de febrer d’aquest any. Ho exposa i argumenta en un dels seus últims llibres: "Els enemics íntims de la democràcia" (2012).
El "messianisme", la creença que una nació o un continent són superiors pel seu desenvolupament econòmic, científic i cultural a la resta del món, pensa que pot imposar els seus valors a altres països mitjançant la força. Todorov assenyala tres exemples: l’exportació de la Revolució Francesa a altres països amb la força de les armes, el malson d’una societat sense classes posada tràgicament en pràctica pel comunisme i, a partir de la segona meitat del segle XX, la voluntat d’imposar la democràcia amb enganys i bombes tot i invocant el dret "d’ingerència", la "guerra preventiva", la "guerra contra el terrorisme" i la "guerra humanitària". El resultat ha estat el contrari del desitjat. Exemples: els Balcans, Iraq, Afganistan o Líbia. El segon perill, l’"ultraliberalisme" -l’individualisme demesurat-, és també una amenaça per a la democràcia, ja que no vol saber res de tot el que faci referència al bé comú. Essent la llibertat un element bàsic de la democràcia es pot tornar una amenaça si no se li posen límits. Aquest enemic, en oposar-se a tota regulació, posa els ciutadans a les mans prestidigitadores dels financers, dels mercaders i dels poderosos. La tercera amenaça, el "populisme", es vesteix sota la forma de demagògia. Promet solucions fàcils a problemes complexos tot i no tenir certesa del seu acompliment. Els populismes d’Europa i EUA critiquen el pluralisme ètnic i cultural amb l’argument que és un perill per a la identitat nacional. La conseqüència és la construcció d’un mur mental i, sovint, físic, que impedeix la trobada amb l’altre i sembra llavors que fan germinar la intolerància vers el diferent.
Aquests tres enemics van minant els fonaments de la democràcia. Què s’hi pot fer? Todorov afirma que Europa pot fer reviure la democràcia i al·ludeix a una "primavera europea" que retorni el seu sentit a l’aventura democràtica que nasqué fa uns 2.500 anys. En el seu últim llibre, "Insubmisos" (2016), Todorov ens planteja una pregunta: com reaccionar? Una pregunta que tots ens hem fet davant de certes situacions i que també ens podem plantejar davant d’aquests tres fantasmes que recorren el món.
L’autor ens convida a seguir l’itinerari vital de vuit protagonistes, models de resistència en situacions extremes, que qüestionaren el règim polític que els va tocar viure i que aconseguiren harmonitzar l’acció política i l’ètica: dues dones, Etty Hillesum i Germaine Tillion, s’encararen al nazisme durant l’ocupació alemanya a Holanda i França; dos escriptors, Boris Pasternak i Alexandr Solzhenitsyn, autors de "Doctor Zhivago i "Arxipèlag Gulag", respectivament, foren víctimes del règim comunista stalinista; dos insubmisos, Nelson Mandela i Malcom X, que lluitaren contra les ideologies racistes més destructives de la seva època, l’Apartheid a Sudàfrica i la discriminació racial als EUA; finalment, David Shulman, resistent a l’actuació d’Israel a Palestina, i Edward Snowden, que denuncià la vigilància utilitzada pel govern nord-americà sobre els ciutadans. La lectura d’"Insubmisos" ens ensenya que el futur depèn de les voluntats humanes.
L’autor és filòsof
