Celebro la petició del Parlament de Catalunya al Ministerio de Fomento per tal que aturi la licitació del projecte del tram entre Terrassa i Granollers, que passi la competència i el pressupost a la Generalitat de Catalunya i que es concentri a acabar el tram Terrassa-Olesa. Es tracta del tram més discutible des del punt de vista de les necessitats de mobilitat, del que té una més gran afectació ambiental i el que ha tingut més oposició, especialment en els trams amb activitat agrícola del Vallès Oriental.
Com ja he escrit en alguna altra ocasió, la història del IV Cinturó mereixeria que se n’escrivís una història detallada, que passaria a ocupar les lleixes del gènere tragicòmic a qualsevol llibreria. Tràgic, pels anys d’endarreriment; per l’acumulació de falses promeses i la desconfiança acumulada sobre els poders públics; per les hores perdudes en trajectes col·lapsats; pels diners perduts iniciant les obres, parant-les, abandonant-les mesos i mesos -inclosos els materials i la maquinària- i tornant-les a començar, i per les conseqüències nefastes sobre l’economia del Vallès i comarques frontereres. Còmic, per les inauguracions solemnes de trams que no portaven enlloc; per la quantitat d’automobilistes perduts intentant entrar o sortir dels pocs quilometres a mig fer -hi ha navegadors que ja tenen incorporat el IV Cinturó i t’hi porten com si existís!-; per les multes pagades per passar dels 80 km/hora en uns pocs quilòmetres d’autovia; per les ridícules visites d’obra de ministres i munts de tècnics ministerials amb casc al servei de la propaganda electoral -sense avisar les autoritats locals- i, si no fos perquè també fa plorar, per la manera com s’acaba l’autovia a Can Roca, en una rotonda que no pot dissimular el nyap constructiu i la manca de previsió.
Ara bé, que, davant d’una obra paralitzada, que ja porta dècades d’endarreriment i de la qual no es veu el final, el Ministerio de Fomento tingui la barra de pressupostar un parell de milions d’euros per a la redacció d’un nou tram fins a Granollers que el territori no vol tal com havia estat pensat al segle passat i que, al mateix ritme, pot ser que s’inauguri als voltants del 2050, això sí que té delicte. A cop calent, si jo hagués de classificar políticament la decisió del ministre Íñigo de la Serna, la posaria al calaix de les provocacions contra el país, entre tots els altres intents de prendre’ns el pèl i humiliar-nos i d’intentar fomentar la divisió entre nosaltres, que és un dels esports que practiquen amb més afició.
Tanmateix, la coincidència del cas de la ridícula licitació d’un nou tram amb el nom del nou ministre m’ha fet pensar en un altre enfocament menys dramàtic. No sé si el senyor ministre té res a veure amb aquell dramaturg espanyol, Ramon Gómez de la Serna, que va cultivar una estètica surrealista en les seves obres teatrals i que va destacar en l’escriptura allò que se’n deien "greguerías", una mena d’aforismes humorístics veritablement enginyosos. I és que això del IV Cinturó sembla especialment adequat per a l’estil surrealista d’aquell escriptor i per a inspirar noves "greguerías". Per exemple: "El IV Cinturó és una via de comunicació pensada per evitar que mai hi circulin vehicles". O: "Del IV Cinturó, de moment, només se n’han fet els forats per cordar-hi la sivella". I encara: "L’IEC substituirà l’expressió ‘és l’obra de la Seu’ per ‘és l’obra del IV Cinturó’ per indicar allò que no s’acaba mai".
