Els directius de les empreses els agrada poder disposar de dades quantitatives per tal de facilitar-los la seva gestió. Es considera que la informació quantitativa és més acurada, més precisa, i en general més verídica, i lligant amb la seva veracitat, que es pot manipular menys que la de caràcter més qualitatiu. Aquest fet es basa en considerar que aquesta informació és més objectiva, i per tant qualsevol persona que la busqués acabaria arribant exactament a la mateixa informació. Però en realitat no és ben bé així. A les empreses la informació més important i que a més és més estable i difícil de canviar és la qualitativa, la que no es pot quantificar i que acostuma a trobar-se en mans de les persones a dins de l’organització. Quan diem que és en mans de les persones, volem referir-nos a que és una informació que no es troba disponible i consultable de manera senzilla, i que la seva transmissió es realitza per l’experiència, el dia a dia, de manera bastant poc explícita i normalment per canals molt més informals. És un tipus d’informació que es pot trobar en forma de percepcions individuals, però també d’opinions, actituds, valors, maneres de fer i sentir allò que fan, tant un mateix, com la resta dels companys, i en definitiva l’empresa. I encara que sembli que la informació quantitativa sigui més important i menys manipulable, la realitat indica que les qüestions intangibles són sempre les més rellevants a nivell de direcció d’empreses, i les menys manipulables. Precisament la informació de caràcter quantitatiu és la que es pot manipular més i millor. Perquè al capdavall, com es comprova que la informació quantitativa aportada és totalment verídica i acurada? Doncs en molts casos es basa en confiar en qui la proporciona. No hi ha cap altre camí per verificar-la apart de tornar-la a elaborar un mateix, lo qual en la majoria dels casos és inviable, per manca d’expertesa o de temps. Per tant, en molts casos es confia en la font que la proporciona, i per tant, és la que dependrà més del nivell de confiança entre qui la dóna i qui la rep, acceptant que es pot manipular totalment, i que de fet es manipula en moltes ocasions. Mentre que, com hem dit, la informació qualitativa es basa, en molts casos, en percepcions dels individus, que efectivament, es poden arribar a manipular, però fer-ho no resulta ni molt menys tan senzill com algú podria pensar. Cada persona té la seva manera de percebre la realitat, i encara que es pugui influir en com la percep, un cop aquesta realitat es percep d’una determinada manera, cal exercir molta influència per tal de canviar les percepcions de les persones. De fet acostumen a ser estables encara que canviï lo exterior.
I en una organització és clau entendre el rol de cada tipus d’informació, la quantitativa i la qualitativa. La qualitativa és estable i té moltes conseqüències en la manera de gestionar la organització, ara bé, la quantitativa és un referent que ens ajuda a orientar-nos, una informació que ens permet diagnosticar el què passa, perquè ens ajuda a fer preguntes intel·ligents a les persones que poden ajudar a resoldre els problemes que es presentin a l’organització. Persones que són qui generen i comparteixen aquesta informació més quantificable, però sobre tot, la de caràcter més qualitatiu, que ja hem dit és crucial. Persones que ajudaran a generar nova informació, i que ajudaran a decidir si les coses funcionen bé, i com millorar aquelles que no hi funcionen tant. Perquè és a través de diagnosticar a través de la informació quantitativa, com les persones poden acabar decidint sobre com millorar, canviar allò que no funciona, proposar objectius de cara al futur, entre moltes altres coses. Sense informació quantitativa no podem fer preguntes intel·ligents i enraonades. Però sense informació qualitativa no podem contextualitzar i ser realistes, per aplicar solucions creatives.
L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
