El governador del Banc d’Espanya, ha declarat que podria estar justificat l’allargament de l’edat de jubilació per garantir el futur de les pensions. Així doncs, amb eufemismes, s’està dient que no és possible que l’edat de jubilació sigui la que és actualment. De fet, ja fa uns anys es va allargar l’edat de jubilació fins els 67 anys, malgrat que la seva implantació no ha estat automàtica i cada any els que es jubilen ho fan només un mes més tard respecte als que es van jubilar l’any anterior. Però amb això no n’hi ha prou.
El governador del Banc d’Espanya només ha insinuat el que tècnicament és més que evident des de fa molts i molts anys. Encara recordo quan era alumne de la llicenciatura en ciències actuarials i financeres, que una pregunta del professor de l’assignatura "Sistema financer espanyol" va ser: "quines mesures calen per garantir el futur de les pensions?" Estic parlant de l’any 2001, de fa setze anys. Es parla ara de fer reformes per garantir el futur de les pensions. Anem massa tard! L’edat de jubilació s’hauria d’haver allargat fa ja molts temps i s’està postergant el que és inevitable. I és que cap partit polític vol ficar-hi mà a un greu problema que té l’estat espanyol: el futur de les pensions públiques. Hi ha massa vots en joc i es prefereix donar-li un cop de peu al problema, perquè sigui algú altre el valent que hagi d’obrir la caixa de trons de les pensions. Qui ho farà? Probablement el que es trobi amb la caixa buida i no pugui postergar encara més les decisions per resoldre aquest problema.
L’autor és doctor en finances
jtorres@urbegrup.com
