Un any més ens arriba la campanya contra la fam que organitza Mans Unides, una ONG de desenvolupament de l’Església Catòlica a Espanya, que treballa per donar resposta a les causes i problemes que provoquen la fam en el món. Per a Mans Unides, la solució del problema de la fam en el món passa per acompanyar els més pobres i reforçar el dret a l’alimentació dels petits productors, contribuir al canvi vers uns sistemes alimentaris més justos i educar per a una vida solidària i sostenible.
En ple segle XXI, en temps de globalització i de noves tecnologies, d’avenços tècnics impensables fa pocs anys, la pobresa segueix essent una xacra en el nostre món. Actualment el planeta terra alberga 7.515.284.000 habitants. D’aquests, uns 795 milions estan subalimentats. L’ONU i d’altres organitzacions internacionals es proposaren l’objectiu d’acabar amb la pobresa per a l’any 2030, però al pas que anem, si no s’actua amb més fermesa i efectivitat, l’objectiu d’acabar amb la fam en el món i amb la pobresa extrema està lluny de complir-se.
Segons els informes que presenten diverses organitzacions humanitàries l’1% de la població mundial posseeix més riquesa que el 99% restant. També assenyalen que les 62 persones més riques del món posseeixen tanta riquesa com la meitat de la població amb menys recursos, uns 3.600 milions de persones. Així mateix afirmen que la riquesa d’aquest grup de megarics s’ha incrementat un 40% des de 2010, mentre que la del 50% de la població ha baixat un 41%. Com es pot combatre aquesta desigualtat? Sens dubte des de diferents fronts. D’una banda és precís aturar l’evasió fiscal; també es necessita un augment de la inversió en serveis públics; finalment, és de justícia elemental que s’augmentin els ingressos de la població que percep menys. Es calcula que a l’Àfrica el 30% de la riquesa financera està a paradisos fiscals.
La fam, a què s’han d’enfrontar cada dia 795 milions de persones, no és una fatalitat a què una part de la humanitat hi estigui predestinada sense remei; és simplement el resultat de la injustícia. Tota persona té un dret fonamental a disposar d’aliments en quantitat i qualitat suficients que li permetin viure una vida digna i saludable. En un món on la producció agrícola podria ser suficient per alimentar el doble de la població mundial actual, constitueix un escàndol que perdurin les causes que provoquen la fam: polítiques comercials injustes, pobresa, discriminació de la dona, violència i conflictes armats, pandèmies.
El papa Francesc ens recorda (cf. "Evangelii Gaudium" nn. 186-216) que el nostre compromís amb aquests germans comporta programes i accions d’assistència i promoció, de denúncia i canvi d’estructures. Cal lluitar contra la fam, la nutrició deficient, la misèria, la malaltia el subdesenvolupament i la manca d’instrucció. Cal eradicar les causes estructurals que produeixen tots aquests mals; la injustícia, el repartiment desigual dels béns i les oportunitats entre les persones i els pobles, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència. Cal lluitar contra la ignorància i per a un rearmament dels valors humans i cristians en el nostre món. També hem de vetllar per la seva atenció espiritual, una atenció religiosa prioritària perquè recuperin plenament la dignitat de fills de Déu.
Siguem generosos. Recordem les paraules de Jesús: "Us ho dic amb tota veritat: tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi" (Mt 25,40).
L’autor és el bisbe de Terrassa
