El 9 de maig de 2013, el Tribunal Suprem espanyol va establir la nul€litat de la clàusula terra inclosa per la banca en centenars de milers de préstecs hipotecaris i que havia impedit als seus clients beneficiar-se dels efectes de les baixades de l´Euribor que haguessin abaratit els seus pagaments. El procés s´havia iniciat el 2010 amb la sentència dictada pel Jutjat Mercantil número 2 de Sevilla en una demanda presentada per Ausbanc contra diverses entitats de crèdit i, abans d´arribar al Suprem, havia passat en apel€lació a l´Audiència Provincial de Sevilla. La sentència de l´Alt Tribunal considerava que les entitats financeres només estaven obligades a retornar els diners pagats de més amb posterioritat a la data de la resolució, és a dir, el 9 de maig de 2013, una limitació que va causar polèmica. Tres anys i mig més tard, el 21 de desembre de 2016, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar, però, una sentència que obliga els bancs espanyols a retornar tot el que van cobrar de més per les clàusules terra abusives, i no només des de la sentència del Tribunal Suprem de 2013. A finals de gener, el Consell de Ministres va aprovar un mecanisme extrajudicial perquè els afectats per les clàusules terra puguin recuperar els diners pagats durant els anys en els quals no es van beneficiar íntegrament de les caigudes de l´Euríbor, i el passat 31 de gener el Congrés dels Diputats va donar llum verda al reial decret llei. El text va tirar endavant amb 166 vots a favor i el suport de Ciutadans, Fòrum Astúries i UPN, 87 abstencions i 88 vots en contra. Com explica l´agència Efe, el ministre d´Economia, Luis de Guindos, va defensar al Congrés que aquesta norma obre una via perquè prop d´1,5 milions d´hipotecats amb clàusules terra reclamin els seus diners sense anar als tribunals, sense cost i en un temps mínim (la resposta ha de donar-se en 3 mesos). Amb aquesta mesura, el consumidor pot reclamar els diners a la seva entitat, que haurà de remetre-li el càlcul de la quantitat a retornar, incloent-hi interessos, o les raons per les quals considera que la reclamació no és procedent. Després de rebre la comunicació, el consumidor haurà de decidir si hi està d´acord i, en aquest cas, recuperarà allò pagat de més en efectiu o canviant les condicions de la seva hipoteca. Segons el diputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta, aquesta norma corregeix un abús “després de tot tipus de resistències i errors en l´enfocament jurídic”, per la qual cosa va titllar d´”insensats” i “irresponsables” els grups parlamentaris que no es van asseure a negociar el text. Isidro Martínez, de Fòrum Astúries, va puntualitzar que les mesures per protegir els consumidors són “urgents” i retornen els diners de forma activa, mentre que Íñigo Martínez-Alli, d´UPN, va valorar que estigui inclosa l´exempció fiscal dels interessos. Contràriament, des del PSOE, la diputada Margarita Robles va argumentar que s´abstenia en la convalidació del reial decret, perquè la Justícia està “absolutament col€lapsada” i el PSOE no podia deixar sense resposta “àgil i eficaç” milions de famí- lies afectades. El portaveu d´Economia d´Unidos Podemos, Alberto Montero, va retreure que el mecanisme no estableixi mesures coercitives contra els bancs. En la mateixa línia, Idoia Sagastizabal, del grup basc, va lamentar que no s´obligui les entitats a contactar amb els seus clients, però va confiar que els bancs ofereixin una solució per evitar els costos judicials i creu que els clients, previsiblement, l´acceptaran. Ester Capella, d´ERC, va afirmar que Bankia ha deixat el PP, Ciutadans i el PSOE “fora de joc” davant les entitats que no reconeixen que són clàusules abusives i va dir que l´acord és insuficient perquè no estableix sancions per als bancs que no compleixin el sistema extrajudicial. Al grup mixt, el portaveu d´Economia del PDeCAT, Ferran Bel, va considerar que el reial decret “genera dubtes” i se situa a favor de la banca. El diputat de Compromís Ignasi Candela va criticar que el Govern sigui “mestre a saquejar els diners públics i privats”, mentre que des d´EH Bildu Marian Beitialarrangoitia va acusar l´Executiu d´estar a favor de la banca. Les crítiques a aquest mecanisme, però, no vénen només dels grups parlamentaris. De fet, l´advocat Abel Souto, de IurisLex Advocats, creu que “arriba tard i no és una solució definitiva” perquè són les entitats qui decideixen si les clàusules són abusives. Joan Planas, secretari de la Cambra de la Propietat de Terrassa, pensa que és “una solució enganyosa i parcial perquè deixa en mans dels bancs escollir la via de compensació.