Terrassa

Just Sociats: “Seguiré competint però tinc altres prioritats”

Ve del món de l´atletisme de pista i cross, què el va fer canviar de terreny?
Vaig començar fent cross escolar amb 11-12 anys però als 20, quan estudiava, ho vaig deixar, tot i que vaig començar a fer muntanya. I als 28 anys em vaig iniciar a les curses de muntanya.
Com es prepara?
Tinc un entrenador, el mateix des dels 14 anys, el Joan Lleonart. Hem crescut junts i em coneix molt bé. Li dec moltíssim.
I com planifica la temporada?
La divideixo en dues parts: a l´hivern faig distàncies més curtes i competeixo en cross, raquetes i asfalt, i, a l´estiu, curses de muntanya que acostumen a ser una mica més llargues.
Quant a conciliar treball, famí- lia i esport, com ho fa?
Aquesta és la pregunta més bona… Per als qui no som professionals, poder entrenar, competir, treballar, descansar i estar amb la família és molt complicat. Trec hores d´on puc per entrenar dues hores al dia i la resta és per a la família i la feina. A més, tots els no professionals no podem dedicar prou temps a l´entrenament invisible que és descansar, anar al físio, a la piscina… I això condiciona el nostre rendiment òptim.
Què el fa tirar endavant un dia dur?
Pensar en la meva parella i els meus fills… Per sobre d´ells no hi ha res. I si a més puc sortir a córrer, tot solucionat, ja que m´airejo i oblido els petits problemes.
Corredors que admiri?
El Tòfol Catanyer, un “paio” que té negoci propi, tres fills, més de 40 anys i segueix lluitant amb els millors. I la Laia Andreu, que amb 16 anys ja va anar a un campionat del món i als 38 segueix al més alt nivell mundial.
Pròxims reptes de futur?
A punt de fer 39 anys ja vaig pas a pas. De moment acabar la temporada de raquetes, de què sóc atleta i seleccionador. I seguiré fent curses de muntanya però sense campionats que requereixin massa curses. Les prioritats han canviat.

To Top