A les barres i les terrasses dels bars, sobre la taula de l’oficina; esperant, calent, al damunt del marbre de la cuina o col·locat en una safata que ens visita quan encara som al llit. El cafè, en ser una de les begudes més consumides del món, està per tot arreu. La seva aroma intensa, el seu explícit sabor amarg que endolcim al nostre gust amb sucre o bé amb d’altres additius.
Tallat amb llet, amb xocolata, nata o algun licor. Les mil cares del cafè sedueixen cada dia milions de persones a tot el món, que en beuen com un costum per despertar-se de bon matí (el cafè és un magnífic estimulant a causa del seu alt contingut en cafeïna). O bé en prenen als migdies, després de dinar, per pair allò que han menjat i seguir xerrant amb els comensals.
Socialitzadors
I és que el cafè, igual que el te, és un gran socialitzador. Quantes i quantes converses giren cada dia entorn d’alguna d’aquestes dues begudes. De fet, hi ha algú que no hagi quedat mai per fer un cafè?, en una expressió que mostra com aquesta beguda convida a asseure’s en un bar o cafeteria amb un amic que fa temps que no veiem, i a posar-nos al dia entre xarrup i xarrup a la tassa.
A casa nostra, el costum de consumir en estat líquid les llavors, torrades i mòltes, dels grans del cafè està molt arrelat. Més que no pas la tradició de beure el te, un hàbit que resulta molt propi, per exemple, al Regne Unit.
Però aquesta última infusió, el te, també disposa de cada vegada més adeptes. En bona mesura, per les infusions tan diferents que ens podem preparar amb les fulles i els brots de la “camellia sinensis”. O, el que és el mateix, de la planta del te. En tastem algunes?
Verd, negre o vermell
Només cal que anem a qualsevol supermercat per adonar-nos de l’enorme catàleg de tes que hi venen. Si triem el negre, hi percebrem un sabor fort. A més, ens ajudarà a revitalitzar-nos, perquè és la variant que conté una major quantitat de teïna (és a dir, la cafeïna del te).
Un que està molt de moda és el te verd, que disposa de grans propietats antioxidants. També depura líquids i toxines. En realitat, la majoria dels tes són rics en antioxidants i molt depuratius per a l’organisme. Si de colors es tracta, també podem optar pel te blanc, que té un nivell baix de teïna i un sabor suau. O pel te vermell, que és força digestiu. De te, també n’hi ha fins i tot de blau, que ajuda el sistema immunitari. O de groc, que va bé per a l’estat d’ànim.
Quant al seu gran rival en el món de les infusions, el cafè, les dues espècies que més s’empren en l’àmbit comercial són l’aràbica i la robusta. Aquesta última es cultiva a una altitud més baixa que no pas l’aràbica, que té una aroma fina i més acidesa. Brasil, Colòmbia, l’Amèrica Central, Mèxic i Etiòpia són algunes de les zones del món que produeixen més cafè.
Capuccino o ristretto?
Figues d’un altre paner són ja les formes com el cafè se’ns presenta a taula.
En realitat existeix un ric vocabulari sobre les diverses maneres de presentar el cafè. El capuccino, per exemple, és una invenció italiana que al seu dia va cobrir el cafè amb escuma de llet o nata.
A banda del convencional cafè amb llet o del tallat, també trobem el “latte macchiato”, molt escumós, amb més llet que cafè i amb la part superior de l’escuma tacada de cafè just pel centre.
D’altra banda hi ha el cafè americà, que es prepara afegint aigua calenta al cafè espresso. I què hi ha del nostre cigaló? Una beguda calenta feta a base de cafè i licor, sobretot de conyac o anís. A Itàlia, quan al cafè l’animen amb licor, com és ara grappa o conyac, en diuen “coretto”.
I un “romano”, què carai deu ser? Doncs és aquell cafè espresso que se serveix amb una pell de llimona penjant. Per no parlar de l’irlandès o el vienès. El cafè i el te són dos móns infinits.
