Opinió

Ostres, hi havia un usb al calaix

Si no fos perquè en tot aquest merder ens hi estem jugant (i perdent) el nostre futur, seria d’allò més divertit. Cada dia surt una història més bona que el dia anterior. Les clavegueres anaven plenes i sembla que van rebentant, una rere l’altra… Un dia et surt la història de Bárbara Rey, que n’hi ha per sucar-hi pa i per preguntar, humilment, faltaria més, a quina partida dels pressupostos es va carregar aquesta importantíssima operació per protegir la seguretat de l’Estat, amb majúscules i corona… Un altre, les memòries d’un policia jubilat, un altre servidor de l’Estat amb majúscules, que comença a escampar de tot i en totes les direccions… Entremig, unes quantes històries menors, no sé, la del patriota Bono justificant la seva dimissió per patriotisme i oblidant, no sé, posem que els papers que hi havia en un armari del ministeri… Armari. Sí. He dit armari? Sembla ser que el mobiliari de l’Estat és un pou de sorpreses. La darrera és efervescent com una bona copa de cava, inspiradora, lleugera, casual… Ostres, tu, estàvem fent neteja i resulta que hem trobat un usb al fons del calaix. La senyora de la neteja? No, la policia, vés a saber si guiada per l’àngel Marcelo, l’àngel de la guarda que neteja la consciència d’alguns ministres i fins i tot els busca aparcament. Ara va i surt un usb que ningú no recordava, mira tu que és casualitat. I té a veure amb el cas Pujol, no t’ho creuràs. Vas tu a la policia amb una història com aquesta i primer es fan un tip de riure i a continuació passes la nit als calabossos. Però, clar, si és la policia la que perd casualment un usb, el qual apareix casualment al bell mig del sidral del judici del 9-N i de les explosives declaracions de l’entranyable jubilat que era el número dos de la policia… Doncs, res, ens ho creiem, que sí, que ja se sap, que els usb es perden als llocs més insospitats i apareixen quan menys t’ho esperes. Això sí, el van portar directe al jutge. La llei, ja se sap… Aquí és sagrada. No fos que algú pogués pensar malament… Boníssim, de veritat. (www.joanrovira.blogspot.com)

To Top