Qui no recorda la pel·lícula “Tu a Boston i jo a Califòrnia” o el seu remake “Tu a Londres i jo a Califòrnia”? I la Patricia i la Isabel O’Sullivan, les bessones de Santa Clara? I la Teresa, l’Anna i l’Helena, les protagonistes de “Les tres bessones”? Segur que molts encara recorden les històries d’aquestes germanes pràcticament iguals i és que els bessons idèntics, o en aquest cas bessones, desperten l’interès de molts, també de cineastes, dibuixants i contacontes. Són germans amb una aparença quasi igual i, en molts casos, passions i aficions també semblants. Comparteixen trets, data de naixement i una connexió molt especial, difícil de tenir amb una altra persona. De bessons, però, n’hi ha tant d’idèntics com de fraterns. Els idèntics (també anomenats univitel·lins) s’originen quan l’embrió, format per poques cèl·lules, es divideix en dos grups de cèl·lules i origina dos embrions, que comparteixen la placenta. Aquests bessons procedeixen del mateix òvul i del mateix espermatozoide i, per tant, tenen els mateixos gens. Són del mateix sexe i sovint són difícils de distingir. Els fraterns (també anomenats bivitel·lins), en canvi, es formen quan dos òvuls diferents són fecundats per dos espermatozoides. Això només s’esdevé quan l’ovari expulsa dos òvuls alhora. Cada embrió té la seva placenta, poden ser del mateix sexe o no, i s’assemblen com els germans nascuts en parts diferents.
A Catalunya, dels 69.144 parts que hi va haver l’any 2015, 1.504 van ser dobles i 20, triples. A Terrassa, dels 2.292 parts, n’hi va haver 40 de dobles i dos de triples. Tenir bessons no és quelcom massa comú. Segons dades de la Sociedad Española de Fertilidad (SEF), les probabilitats de tenir bessons per concepció natural estan a l’ordre de l’1,1%. En concret, les xifres indiquen que un de cada 90 embarassos d’aquest tipus és de bessons. Les probabilitats de tenir bessons idèntics, per la seva banda, són quasi tres vegades menors: un 0,4%, ja que constitueixen una de cada 250 gestacions. No obstant això, amb els tractaments de fertilitat, cada cop més populars, és més fàcil engendrar bessons.
Aquest tipus de germans, en l’úter matern, comencen a interactuar a partir de la setmana número 14 de l’embaràs i a partir de la 18 fins i tot sembla que juguen. Com a curiositat, cal destacar que el 40% dels bessons inventa el seu propi llenguatge quan són nadons. A més, el 22% són esquerrans, cosa que a la resta de la població només es dóna en un 10%. Els bessons idèntics són molt semblants físicament, comparteixen patrons cerebrals i de pensament (això vol dir que normalment els agraden les mateixes coses), però no tenen les empremtes dactilars iguals. Aquest tipus de bessons es comencen a diferenciar amb el pas dels anys degut a les experiències que viuen al llarg de la vida i, tot i que poden continuar assemblant-se molt, segur que tindran el melic diferent.
D’altra banda, és interessant saber que el 25% dels bessons tenen el que es coneix com efecte miratge, és a dir, característiques físiques oposades (si un té una piga al colze dret, l’altre, a l’esquerre; si un és dretà, l’altre esquerrà…).
Els bessons idèntics desperten molta més curiositat que els fraterns. De fet, aquests últims poden dir-te que no són germans i si no els coneixes és fàcil que te’ls creguis ja que, a diferència dels bessons univitel·lins, no s’assemblen com dues gotes d’aigua. A Terrassa, la comarca i els seus voltants, hem trobat diverses famílies amb bessons idèntics que ens han explicat la seva experiència. Des de l’Aida Jorba, una jove d’Olesa que està embarassada de bessones, fins a la Marta i l’Elena Dinarès, dues terrassenques que s’assemblen tant i estan tan unides que fins i tot es van casar el mateix dia i comparteixen feina. En el camí, també hem conegut la Bet i l’Ona, dues bessones de tan sols 12 dies de vida; l’Enric i el Francesc Vega, dos apassionats del futbol, i la Mireia i la Gemma, dues pèl-roges difícils de diferenciar a simple vista.
Amb tots ells hem intentat resoldre els misteris que envolten els bessons, tot parlant de l’experiència de tenir uns fills o un germà gairebé idèntic.
