Tot i viure al Maresme, Mireia Vancells va néixer a Terrassa l´any 1964 en el si d´una família nombrosa. Va iniciar-se tard a l´escriptura però ha aconseguit un gran èxit amb les seves novel·les, que li serveixen per comunicar-se, però també per relatar fets que la disgusten o als quals necessita trobar una explicació. Ara està a punt de publicar la seva quarta novel·la, “L´home de Déu”.
Tot i viure al Maresme va néixer a Terrassa. Quina és la relació que manté amb la ciutat?
Vaig viure a Terrassa fins als 26 anys. Crec que, de tota la família, dec ser l´única que no viu aquí. La meva és una família molt nombrosa i molt àmplia “de Terrassa de tota la vida”, actualment repartida entre Terrassa i Matadepera. També hi tinc molts bons amics. Hi vinc sovint, és clar. El Vallès tiba molt, i família i amistat són dos dels meus valors més importants.
Quan i per què va començar a escriure?
Sempre m´ha agradat escriure i de petita feia redaccions que sempre tenien bona nota. Però no vaig fer una novel·la fins passats els 40. En tenia ganes, vaig provar-ho i em va sortir més o menys bé. Escric perquè em diverteix, perquè em fa feliç, perquè em manté en un estat d´observació i de creativitat permanent. I, des que publico llibres, puc compartir el que faig.
Compagina la seva feina amb l´escriptura. A què dedica més temps?
Hi ha gent que escala, d´altres són castellers i d´altres pinten. Jo en el meu temps lliure explico històries.
Què li aporta l´escriptura?
Escriure és la meva manera de comunicar-me amb el món. Constantment m´estic fixant en el que passa al meu voltant perquè tot és susceptible de formar part d´una novel·la. Suposo que, en el fons, escric les novel·les que, a mi, m´agradaria llegir.
D´on treu la inspiració?
Del meu voltant. Ser observadora m´ajuda a treure punta de qualsevol cosa. Un objecte vist durant la visita a un museu, una notícia, una conversa casual, algú que m´ha cridat l´atenció… Hi ha novel·les esperant ser escrites a cada racó.
Quant temps li pot portar escriure una novel·la (entre documentació, escriptura, revisió…)?
Depèn de la novel·la. «La carpeta de Vílnius», per exemple, em va suposar quatre anys i, en canvi, «Negra memòria», la vaig escriure en tres mesos. De vegades escric més de pressa i de vegades més a poc a poc, però mai amb presses.
L´últim llibre que ha escrit i que es publicarà aquest estiu, «L´home de Déu», versa sobre la postguerra i el paper de l´Església. En un llibre anterior tractava la independència. Per què aquest interès a posar-se en temes de caire polític, més aviat polèmics?
En “L´home de Déu” parlo de molts temes però hi apareix com l´Església gestiona el seu patrimoni. És tot un tema, sí. M´agrada ser crítica amb el que m´envolta i extremadament lliure a l´escollir temes. A “El secret de la germandat” (2009) parlava de guerra i de llibres prohibits. A «Negra memòria» (2013) tractava el tema de la participació de molts catalans en la possessió i tràfic d´esclaus durant l´època colonial. Cada llibre em dóna l´oportunitat de sublimar algun disgust que em neguiteja i de donar una explicació a coses que no comprenc.
No li preocupa la polseguera que pugui aixecar?
No crec que aixequi cap polseguera, realment. Els lectors amb qui parlo sempre em diuen que han gaudit llegint-me. Alguns discrepen dels plantejaments, em puntualitzen coses o em donen idees, però mai no he tingut cap conflicte. Una possible “polseguera” tampoc em preocuparia, ben a l´inrevés, encara em faria publicitat.
Què va significar que “L´home de Déu” rebés el Premi Narrativa Ribera d´Ebre 2016?
Un premi sempre és una alegria, per molts motius: primer, és un reconeixement a la teva feina. Després, perquè significa que es publicarà amb una editorial i que es vendrà a les llibreries. Això, per a un escriptor, és una gran cosa. Finalment, ve de gust que et donin uns diners, perquè els escriptors veiem poquíssims guanys econòmics.
Com veu el panorama literari català actual?
No el veig. No m´interessa el panorama literari català actual i des del meu humil punt de vista el nostre món editorial és tancat, arrisca poc, és poc ambiciós. A mi, m´inspiren el cinema, les bones sèries que es fan ara per a televisió. M´interessen la vida, les persones, llegeixo dramatúrgia i bones novel·les clàssiques de tota la vida, si pot ser en l´idioma original. Modestament, crec que en general en aquest país travessem un moment intel·lectual d´una qualitat molt baixa.
Creu que el món literari tira cada cop més cap al virtual en detriment del paper?
En un moment donat semblava que sí, però ara mateix crec que el paper està repuntant. El que puc confirmar és que la versió electrònica, fins i tot si la gent l´aconsegueix gratuïtament, fa publicitat de la versió de paper. Jo he fet aquest experiment i ha estat boníssim.
