El passat dia 11 de gener, a proposta de Terrassa en Comú, vam celebrar una comissió informativa amb l’objectiu específic que els responsables polítics del govern (PSC+PDeCAT) i tècnics de la societat municipal Eco-Equip, encarregada de la neteja i recollida de residus a Terrassa, rendissin comptes de la seva gestió en el que portem de mandat i exposessin també quines són les seves línies de futur. Per entendre adequadament la qüestió cal saber en primer lloc que, en un any i mig de mandat i dos pressupostos aprovats, el pressupost de la societat s’ha vist incrementat en un 30% passant de 17 milions d’euros a 22 milions, i la plantilla s’ha incrementat amb 31 persones passant de 303 treballadors als 334 previstos per al 2017.
Per tant, existeix una primera pregunta obligada: com és que els recursos han crescut molt significativament però en canvi no s’han vist traduïts en una millora constatable de la prestació del servei. Aquesta contradicció demostra dues coses que vam poder evidenciar a la sessió de control. Que el problema d’Eco-Equip no és només causat per manca de recursos sinó també per dèficits greus d’organització, gestió i control i que malauradament existeix una incapacitat manifesta dels seus responsables polítics actuals per trobar solucions eficaces.
La primera sorpresa va ser descobrir que l’empresa Eco-Equip no té cap mecanisme de seguiment o d’indicadors que li permetin avaluar l’evolució i eficàcia del servei. Tampoc existeix cap "contracte-programa" que permeti al titular del servei, l’Ajuntament, definir quines són les responsabilitats que s’encarreguen a l’empresa i controlar que es portin a terme. De fet, l’Ajuntament no disposa de cap responsable tècnic del servei de residus que pugui exercir el control i seguiment de l’empresa. Fins i tot, el cap dels serveis de medi ambient de l’Ajuntament va arribar a afirmar que no calia fer cap control respecte al treball del gerent d’Eco-Equip, perquè era un càrrec de confiança designat pel govern del PSC+PDeCAT. Primera conclusió, tenim una empresa pública que l’Ajuntament no governa, el rendiment de la qual es fonamenta en una relació de confiança personal que no requereix ni de cap document que estipuli compromisos ni cap responsable que es preocupi que es compleixin.
La segona qüestió greu que vam constatar és que no existeix cap planificació que orienti el rumb de l’empresa. Tot i que el pla de prevenció i gestió de residus va ser aprovat inicialment l’any 2015 el govern actual no ha volgut aprovar-lo definitivament. I sembla que l’empresa no el té en consideració, ja que en la documentació que se’ns va presentar no el menciona en cap moment. La percepció és que l’empresa va construir i presentar un document d’objectius i previsions fet expressament per sortir del pas de la comissió de control. El contingut presentat no respon a cap document de planificació i programació rigorós. Per les seves pròpies explicacions es detecta que l’empresa pren decisions sobre la marxa i improvisades. Aquestes es constaten, per exemple, en la manca de criteris en el desplegament de la recollida lateral o en el cas concret d’un camió nou que es va comprar per recollir rebuig i orgànica i que un cop en funcionament es va comprovar que són dues fraccions incompatibles que funcionen amb ritmes de recollida i volums diferents, fets per altra banda bastant evidents. Per aquest motiu s’ha hagut de retornar el camió a Holanda per canviar la caixa de recollida i reconfigurar-lo per recollir només una fracció, assumint un sobrecost per una decisió errònia per manca de planificació.
I, finalment, la constatació de la incapacitat manifesta de gestionar el personal de l’empresa. El gerent de la societat exerceix les tasques de gestió de recursos humans, ja que des del mes de març l’empresa no disposa de responsable específic de recursos humans. S’han convocat dues convocatòries i totes dues han quedat desertes. L’explicació oficial és que els honoraris estipulats per conveni són excessivament baixos per la plaça. Admetent que pugui ser aquest el problema, com és que en tot aquest temps no s’ha intentat trobar-hi una solució alternativa? Com és que es fa una segona convocatòria per obtenir el mateix fracàs? A més, aquesta situació es veu agreujada per un clima laboral inquiet, tendint a conflictiu, en què existeixen discrepàncies internes respecte a la distribució de torns laborals, la denúncia d’un sindicat respecte l’existència de complements de sou ocults (sobresous fora de conveni reconeguts per la direcció) o la manca d’un pla de formació i reciclatge. Conclusió, el problema de la neteja i recollida de residus a la ciutat de Terrassa no és conseqüència només de la manca de recursos sinó també i sobretot per la incapacitat i deixadesa dels responsables polítics del govern format per socialistes i convergents que han fonamentat el funcionament i control d’una empresa pública en la relació de confiança dels responsables que designen a dit en lloc d’aplicar criteris professionals per establir objectius i controlar que els responsables tècnics designats compleixin amb aquests. En canvi, en lloc d’esforçar-se per revertir la situació i iniciar un procés de professionalització i control de l’empresa, es dediquen a justificar-se, intentant fer-nos creure que el problema que pateix Terrassa és comú a tots els altres municipis de l’entorn, tal com es va atrevir a afirmar el regidor del PSC i responsable del servei, Marc Armengol.
L’autor és portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú
