En el ple de gener de l’Ajuntament de Terrassa, quatre grups municipals -PSC, TEC, ERC-MES, CUP-, 20 de 27 regidors, vàrem presentar i aprovar una moció per al disseny i execució d’una campanya comunicativa en relació amb el compromís polític de l’Ajuntament per assolir una gestió directa del servei d’aigua.
Aquest procés té dos vessants. Un, vinculat a les característiques i antecedents del servei i les diferents possibilitats de reformular-lo per tal que respongui als interessos generals de la ciutat. El segon, centrat en el procés de formació de la voluntat i de decisió des d’una institució democràtica i la seva relació amb els interessos particulars que hi puguin estar relacionats.
Creiem que és evident que en els darrers mesos s’ha produït un qüestionament directe de l’autonomia, la capacitat i la sobirania municipals i de la situació jeràrquica dels interessos generals per damunt dels particulars.
La finalització d’una concessió, fet gens extraordinari en el sector públic, obliga l’Ajuntament, com a titular del servei, a decidir quin vol que sigui el futur model de gestió a implementar. Per aquests motius el passat mes de juliol el ple municipal va acordar per àmplia majoria amb els vots favorables dels 20 regidors dels grups del PSC, TeC, ERC-MES i CUP el seu compromís per assolir un model de gestió directa del servei de subministrament d’aigua a la ciutat de Terrassa.
Ho vàrem fer perquè considerem que l’aigua no pot ser un negoci i que el model de gestió del servei d’abastament d’aigua més eficient i sostenible i que millor garanteix els interessos generals de la ciutat és la gestió pública directa.
En tot aquest procés la postura de l’empresa concessionària ha estat la de negar que l’Ajuntament sigui titular del servei, negar-se a facilitar tota la informació requerida i necessària per als tràmits administratius prescriptius i reclamar una suposada indemnització de més de 60 milions d’euros que sembla que seria evitable si l’Ajuntament accedís a pactar amb ella una empresa mixta sense concurs ni publicitat.
Constatem, però, que malauradament el nivell d’informació i coneixement que en general té la ciutadania de Terrassa sobre tots aquests fets i específicament respecte a les decisions que pren l’Ajuntament són escasses i superficials. No pot ser que en tot aquest procés l’única informació disponible sigui la de l’empresa concessionària. No pot ser que l’Ajuntament de Terrassa només parli d’aquest procés de portes endins, a la sala de plens.
No podem acceptar, i crec que cap formació política ho pot fer, pensi el que pensi i defensi el model de gestió de l’aigua que defensi, que l’empresa qüestioni i posi en dubte que serà el ple municipal i només el ple municipal qui decidirà el futur model de gestió de l’aigua a Terrassa. I no podem acceptar que es transmeti a la ciutadania tota una sèrie de supòsits negatius més que qüestionables si l’Ajuntament opta per la gestió directa.
L’empresa concessionària no només fa la seva campanya, sinó que desprestigia dia sí i dia també l’administració pública, o sigui la ciutat i la seva ciutadania.
Per tot això, ens hem d’explicar.
L’autor és portaveu d’ERC-MES a l’Ajuntament de Terrassa
