Terrassa ja té pressupostos municipals aprovats. Com se sap, són la decisió més important de qualsevol institució pública. I cal felicitar la capacitat que ha tingut el govern de la ciutat, en minoria, per aconseguir les abstencions necessàries per poder-los aprovar sense problemes. Els dos vots contraris dels regidors de la CUP i del PP, als extrems dels grups municipals, contribueixen a construir un context de centralitat per a la resta. I és divertit veure que els arguments pel seu vot negatiu, a part de previsibles, afirmen just el contrari l’un de l’altre: que els pressupostos no són prou d’esquerres i que són massa d’esquerres. Empat a zero.
Tanmateix, un dels problemes endèmics de tot pressupost -dels municipals i de tota la resta d’administracions públiques- és com informar-ne la ciutadania. Si és la decisió més important, caldria que fos també a la qual es dediqués el màxim esforç comunicatiu. Certament, en el cas de Terrassa, es pot anar a la web de l’Ajuntament. Si més no ahir, divendres, encara no tenia una crida directa a la primera pàgina que informés que s’havien aprovat -una setmana abans!- ni que permetés tenir-ne la informació directa. Calia anar a la pestanya de "govern obert", per clicar la del "portal de la transparència", llavors anar a la "informació econòmica" i buscar el "pressupost de 2017". I allà hi havia el projecte de pressupost.
Ara bé: per informar correctament del pressupost és imprescindible que es faci entenedor. I aquest és un problema difícil de resoldre, però que estic segur que es pot millorar notablement. Els tecnicismes fan impossible que se n’entenguin les dades fonamentals. Unes dades que no són exactament les de caràcter comptable, sinó les que permetrien que el ciutadà entengués què se’n fa, dels seus diners. En poso algun exemple. Quin esforç fiscal per terrassenc representa aquest nou pressupost, i quina part significa del total de l’esforç fiscal mitjà que fa del total d’impostos? Si el major creixement del pressupost es fa gràcies a l’estalvi de despeses financeres -és a dir, pel fet de pagar menys interessos pel deute-, això vol dir que el pressupost creix però que no equival a un increment similar dels impostos? De cada 100 euros que paguem d’impostos municipals, quants se’n van a la neteja de la ciutat o al transport urbà o a la resta de serveis? I, sobretot, quant més ens costarà tenir la ciutat més neta o anar amb autobusos que no es cremin? Què ens costa el comportament incívic? Què es destina a propaganda? Què ens costen les activitats festives? I què destinem, d’aquests 100 euros, a polítiques socials? Són només algunes de les moltes preguntes que hauria de respondre una bona informació sobre els pressupostos, no pas pensada per ser només comptablement rigorosa sinó per ajudar el ciutadà a assumir la responsabilitat que implica pagar el cost de les decisions que prenen els nostres governants. Ens ha de quedar clar que són els nostres diners, i que qualsevol increment de despesa passa per contribuir més i administrar millor.
