Mentre esperem que plogui perquè baixi la factura de la llum, segons l’indescriptible president que les esquerres d’aquest país han permès, la banca espanyola deu somiar amb un tsunami que s’emporti la justícia europea. Ja és mala sort: després de la clatellada de les "clàusules sòl", el tribunal de Luxemburg ha emès una nova sentència que castiga uns altres abusos. En aquest cas, les clàusules de venciment anticipat, que permeten reclamar tot el deute de cop quan has deixat de pagar alguns mesos. En el cas del ciutadà de Santander que no s’ha deixat estafar, la famosa clàusula, la van aplicar per set mensualitats impagades. Això significava: pagar la totalitat del préstec, més interessos, despeses i el que més convingui. Com era demanar un impossible, el banc es va adjudicar l’habitatge per la meitat del valor de taxació. És a dir, "business as usual", a l’estil espanyol, amb la comprensió entranyable del govern, la cobertura de les lleis i la connivència implícita de la major part del sistema polític. Barra lliure per a la banca, en resum: aquest era i és el sistema al nostre país, que protegeix els abusos de les entitats financeres i deixa els ciutadans literalment en pilotes. No volíem pluja per curar tots els nostres mals? Doncs ja tenim pluja, però de sentències europees, que aixequen la moral, deixen aquest país com un drap brut i fan justícia. Millor pluja, impossible. Ara a veure com el nostre govern, tan aficionat a la meteorologia, i el nostre Congrés, tan incapaç de treballar de veritat per la justícia i pels ciutadans, s’ho munten per saltar-se a la torera la nova sentència… I les que vinguin. Ja poden buscar un bon paraigua, perquè tenen garantida la pluja i tot indica que aviat seran ells els que es mullaran.
