El perfil propi de Michelle Obama no ha parat d’emergir durant els darrers temps del mandat de Barack Obama. I és aleshores quan descobreixo, per exemple, que ja havia estat una de les millors advocades dels Estats Units, vinculada a un dels despatxos més que centenaris de Nord-Amèrica, el Sidley. Michelle Obama és un cas d’exemple del somni americà. Crescuda a Chicago en una família originària de Carolina del Sud, amb uns pares de professions molt humils, va aconseguir anar i graduar-se en dues universitats de L’Ivy League, com són Princeton i Harvard. Dues universitats d’autèntica elit. Sense un gran talent és molt difícil accedir i tenir beques en aquestes universitats. Són unes de les millors universitats del món amb uns percentatges d’accés que sovint no superen el 5 per 1.000. Michelle Obama s’hi va graduar i va adquirir-hi consciència social i política.
Michelle Obama parla molt sovint en els seus discursos de la formació de les futures generacions. De la importància de tenir un país que sigui un sembrat d’oportunitats ben distribuït socialment. En el fons, i sense expressar-ho sempre, un país on l’escala social funcioni com ha funcionat en el seu cas i en el del seu marit. Aquesta sensibilitat social ha passat a formar del millor dels seus missatges i un atribut destacat de la seva marca personal.
Michelle Obama ha mostrat una capacitat de comunicació molt especial i molt efectiva. El més destacat de la seva personalitat és la capacitat de transmetre autenticitat. Just el contrari del que li ha passat a Hillary Clinton, que és una dona d’una preparació tremenda però que no aconsegueix transmetre autenticitat. La Clinton no es pot desprendre d’una projecció d’una certa arrogància entre intel·lectual i personal. La major adversària de Clinton ha estat ella mateixa. Just el contrari del que ha transmès Michelle Obama, que combina registres que van des de la tendresa fins a l’empatia sincera, l’autenticitat de les seves paraules o la capacitat de ballar amb molta gràcia envoltada de joves. Mentre que la Clinton acabava representant la consistència d’ “stablishment”, l’Obama acabava representant el millor dels valors que els demòcrates volen transmetre. L’especulació sobre si la que realment acabaria sent la primera presidenta dona dels Estats Units no seria Clinton sinó Michelle Obama no va tardar a aparèixer, fins i tot abans de la derrota de la candidata demòcrata.
No hi ha cap mandat perfecte. El de Barack Obama no ho ha estat, com ho demostra que no ha gestionat bé la seva successió. Però Obama ha estat un gran president. Un home a qui la responsabilitat d’Estat no li ha fet perdre sensibilitat social. Per a Estats Units, polítiques com les de l’Obamacare són netament d’esquerres, d’aquí l’odi que aquesta mesura ha despertat entre els republicans “enragés” i els radicals del Tea Party especialment. El mandat d’Obama ha estat ple de gestos històrics i de decisions molt importants, com en el cas de la seva posició respecte al canvi climàtic. També de visions poderoses com les que ha desplegat sobre el futur del treball (per l’impacte de la robòtica) o en referència al paper de tecnologies emergents com el Big Data o la intel·ligència artificial. Sóc un dels que pensen que trobarem molt a faltar Obama i el seu sentit de la proporcionalitat, de l’equilibri. Una de les coses que trobarem a faltar és la presència elegant i autèntica de Michelle Obama.
No sabem què ens depararà el mandat de Trump. De moment, ho és tot menys mesura. Tot és excés en el nou president. L’insult i l’improperi pesen més que la racionalitat. Trump no enganya i ha guanyat. És una cara dels Estats Units. Però aquell és un país polièdric i fascinant. On sovint hi ha el millor i el pitjor. Si algun dia us sembla que és un país amb un president impropi i que no correspon a una trajectòria democràtica consistent, aneu a You Tube i busqueu una de les xerrades de Michelle Obama (o el discurs de comiat del mateix Obama) i podreu pensar que també hi ha uns altres Estats Units. Trump és tan imprevisible que fins i tot pot fer errar totes les previsions d’un mandat marcat per actituds, valors i interessos que semblen el més oposat al que hem viscut amb Obama. Però el temps dirà, la realitat és més complexa que mai, fins i tot per als que els sembla que tenen solucions simples per a tot.
