La nostra ciutat afronta l’any 2017 amb una nota d’optimisme, que mereix alguns matisos: quan es compleixen ja deu anys de l’inici de la crisi i de l’austericidi, estem remuntant claríssimament. Les dades de l’atur són reveladores: en xifres aproximades, hem baixat de 24.000, l’any 2013, a 17.000 persones i s’estan creant nous llocs de treball a bon ritme. Això és una excel·lent notícia, que té com a contrapartida una elevadíssima precarietat i inestabilitat laboral, a més d’uns nivells salarials molt baixos. Acompanyada d’una constatació preocupant: podem preveure que continuarem tenint una xifra d’atur estructural elevada, amb moltes persones que per formació, capacitats o edat difícilment trobaran sortida en els sectors més dinàmics, tecnològics i innovadors.
La lluita contra l’atur i l’impuls de la reactivació econòmica, al costat de l’esforç sostingut per incrementar les polítiques de benestar social orientades a les persones i famílies més febles, han estat els eixos fonamentals de l’estratègia de la nostra ciutat en aquests anys i també de l’acció del govern municipal des de l’Ajuntament. Aquesta estratègia, coherent amb la voluntat majoritària dels terrassencs i terrassenques, ha donat bons resultats i ha millorat, sens dubte, la vida de les persones. Conscientment, hem fet polítiques progressistes perquè fossin un contrapès a l’austericidi imposat des dels governs de dretes de Brussel·les, Berlín i Madrid, a l’ofensiva neoliberal contra l’Estat del benestar i als interessos corporatius i financers que busquen una societat amb rics cada vegada més rics, amb classes mitjanes profundament empobrides i amb grans col·lectius socials condemnats a la precarietat i a la pobresa.
Aquest és l’escenari en el qual ens hem mogut durant una dècada i en el qual s’ha situat una estratègia de ciutat, àmpliament compartida, que s’ha fixat com a objectiu immediat aguantar el cop, preservar al màxim la cohesió i la justícia social i posar les bases per a una etapa de recuperació de l’economia i de la feina.
Evidentment, des d’una ciutat o des d’un Ajuntament, el marge d’actuació és limitat i encara ho ha estat més en aquests anys, a causa de les mesures antimunicipalistes dels governs del PP. Al conjunt de l’Estat, els ajuntaments -tot i algunes excepcions- hem estat les administracions que han fet millor la seva feina, que tenen unes finances més equilibrades i que hem sostingut tot allò que els governs centrals i autonòmics abandonaven a la seva sort o retallaven indiscriminadament.
Hem fet el que havíem de fer: estar al costat de les persones. Ja sé que hi ha gent que considera que això no és una estratègia. Però no és així. Es tracta, senzillament, de saber quines són les teves prioritats. I per al govern municipal de Terrassa són les persones i les famílies.
Certament, hem de mirar més enllà. La crisi està en fase de superació pel que fa als grans números i tendències econòmiques i en fase de cronificació pel que fa al maltractament, empobriment i desigualtat creixent de milions de persones al nostre país.
És el moment, doncs, de fer alguns retocs estratègics, sense canviar el rumb ni alterar les prioritats. I sense oblidar tampoc que la tendència a Catalunya, al conjunt d’Espanya i d’Europa ens empeny -i ens hi continuarem oposant- cap a una societat més injusta, més classista i més precària que la que teníem abans del 2007, quan la crisi es va convertir en l’excusa perfecta per intentar destrossar l’Estat del benestar, per privatitzar beneficis i interessos públics, així com per socialitzar pèrdues i rescats.
A Terrassa, doncs, sabem cap a on anem.
En primer lloc, a eixamplar la democràcia i a enfortir els interessos generals per damunt dels privats; aquesta és una de les claus, per exemple, del debat sobre l’aigua i de la reivindicació de la sobirania municipal en el seu govern i gestió.
En segon lloc, a continuar apostant estratègicament pel desenvolupament econòmic i la promoció industrial: no fent massa soroll ni grans declaracions teòriques, però sí treballant amb idees clares i tenacitat per atraure inversions, millorar infraestructures i ajudar a crear feina i oportunitats.
En tercer lloc, a situar Terrassa al lloc que li correspon als àmbits metropolitans del Vallès i de Barcelona, al conjunt de Catalunya i al mapa de la macroregió mediterrània del sud d’Europa. Això és el que fem, liderant grups de treball sobre estratègies de ciutat a institucions i xarxes com Eurocities, Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), la Diputació…
En quart lloc, a preservar els pilars del nostre model de ciutat del benestar: l’educació, els serveis socials, la sanitat, la defensa del dret a l’habitatge, la lluita contra la pobresa energètica…
I, en cinquè lloc, a impulsar potents projectes de futur vinculats a l’estalvi energètic (TEI), a la protecció del paisatge (Anella Verda), a la universitat i a la recerca científica, a la innovació i les noves tecnologies, a l’atracció de talent…
Tot això, amb diàleg, amb respecte per a tothom i amb transparència i honestedat, amb rigor i sensatesa. És a dir, fent de veritat que la ciutat, en el present i en el futur, sigui realment de tots i totes, i no només d’aquelles elits o minories que tendeixen a confondre els interessos generals amb els seus particulars.
Són, per tant, temps de canvi, en les formes i en el fons. Temps per ser ambiciosos i prudents alhora, per captar les oportunitats de desenvolupament i progrés, per construir noves xarxes de diàleg i cooperació a dintre i fora de la ciutat, per donar veu a tothom i per construir consensos al més amplis i sòlids que sigui possible sobre la Terrassa que volem per a la dècada del 2020 i encara més endavant. Sabem molt bé, doncs, cap a on volem anar i amb qui hi volem anar: amb tothom, sense deixar-nos ningú pel camí i posant per damunt de tot els interessos de Terrassa. Un nou terrassenquisme que sigui patrimoni de tota la ciutat, que ens faci progressar econòmicament, sens dubte, i que també faci progressar les persones i famílies, totes, totes les que formen aquesta ciutat.
L’autor és l’alcalde de Terrassa
