Ens estem tornant tontos, i jo el primer, que consti. No és per ofendre ningú. Ens posen en alerta constantment: que si farà vent, que si cauran quatre gotes, que si baixen les temperatures, que si pugen, que si ens hem d’hidratar (beure aigua, per als profans), que si estem en alerta vermella o taronja o violeta, que si cal tenir precaució, que si hem d’estar atents als constants missatges de les autoritats i els experts… I així, un dia i un altre, a les xarxes, a internet, a tot arreu, obsessivament. Cada dia el temps ens ofereix un motiu d’alarma. Recony, que és tardor i cauen les fulles, vigilem amb no relliscar. Òndia, tu, que és primavera i les flors comencen a obrir-se, vigilem, no fos cas que ens entrebanquem amb una margarida… Ah sí, que és estiu i fa una calor enganxosa, doncs res, a seguir les instruccions per a babaus que ens aconsellen buscar aire condicionat, aigua fresca, ombra… És, tot plegat, un magnífic manual per a idiotes. Perquè així és com ens tracten. Literalment, com a idiotes. Sí, a l’hivern fa fred i a l’estiu fa calor. I, si plou, et mulles, què hi farem. I quan fa vent et despentines, quina sorpresa, oi? Això ja ho sabíem i, llevat de situacions excepcionals, anàvem fent, sense massa problemes ni drames. Però no. Ens han hagut de muntar l’estat d’alarma permanent per qualsevol tonteria. Ens exciten amb aquestes coses tan quotidianes i normals, però mai, mai, amb les coses realment importants, no fos cas que se’ns acudís pensar pel nostre compte. Així ens anem convertint en simples receptors d’informació hiperprotectora, en robots que actuen automàticament. Ah, sí, pobre de qui no avisi de la propera tempesta! Més val passar-se que quedar curt: si no, els mateixos ciutadans, ben ensinistrats, es queixaran que ningú no els ha avisat que calia sortir de casa amb paraigua, bufanda o crema solar. Davant d’aquest tsunami d’informació inútil, només ens queda una opció: desconnectar. Passar d’ells i de les seves paranoies. Sí, fa fred, i què? I vindrà la primavera i l’estiu… I si no es preveuen catàstrofes, que està bé intentar prevenir-les, potser que ens deixem de punyetes i de tantes tonteries que ens infantilitzen.
